DISTÀNCIA

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

DISTÀNCIA

Quàntes llunes d’ací a les substàncies de l’olfacte? —Ja no importa jubilar-nos
en el camí: en tota distància, la fam d’horitzons i les vessants 
que ens dóna el cataclisme de les senderes.
(Un és cor i ardor enmig de tants claus, carn fugaç
en l’explosió de l’alé, esquerda que dibuixa el record i el pudor.)
En la ficció, l’ebrietat i les seues fantasies, els perdigons en les temples.
És que no es poden acurtar les distàncies restant dies a les pors,
llavant les paraules fosques,
esmolant el dic del rellotge, mossegant el fil de l’ànsia?
Què en diu, després de tot, la set implacable del vent?
—Ja per a la meua edat es fan estranyes les llavors: hui només puc respirar
l’inaprehensible i certificar l’aroma negre de les parets…

"Distància" d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

DISTANCIA

¿Cuántas lunas de aquí a las sustancias del olfato? —Ya no importa jubilarnos
en el camino: en toda distancia, el hambre de horizontes y las vertientes 
que nos da el cataclismo de los senderos.
(Uno es corazón y ardor en medio de tantos clavos, carne fugaz
en la explosión del aliento, grieta que dibuja el recuerdo y el pudor.)
En la ficción, la ebriedad y sus fantasías, los perdigones en las sienes.
¿Es que no se pueden acortar las distancias restándole días a los miedos,
lavando las palabras oscuras,
afilando el dique del reloj, mordiendo el filo del ansia?
¿Qué dice, después de todo, la sed implacable del viento?
—Ya para mi edad resultan extrañas las semillas: por hoy solo puedo respirar
lo inasible y certificar el aroma negro de las paredes…

Barataria, 11.V.2014