ARBRE

Imagen cogida de la red

ARBRE

Cada arbre, des de l’horitzó, és el portaveu del vent, invent de l’ombra.
No hi ha cap altra filosofia: l’ull escriu en l’escorça tots els seus atributs,
i reviu el riu de set de la trementina.
No hi ha cap altre esbós que pervisca en el mapa de la tinta, alta veu
en la llanterna dels arrels. (Des de l’inici de l’alba, s’acomoda el cerç
a l’aleteig i desprén l’aforisme dels calius.)
Si algú ho dubta, respira en el quadern amb l’escalfred mateix de l’alfabet.
Si algú el mira, és als trens i en acabant en la cendra de la paraula.
Si algú cruix, és l’alfabet en el paraigües de la pàgina.
Tu, amb les teues raneres sobtades davall del llençol…

“Arbre” [‘Árbol’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

ÁRBOL

Cada árbol, desde el horizonte, es el vocero del viento, invento de la sombra.
No existe otra filosofía: el ojo escribe en la corteza todos sus atributos,
y revive el río de sed de la trementina.
No hay otro boceto que perviva en el mapa de la tinta, alta voz
en la linterna de las raíces. (Desde el comienzo del alba, acomoda el cierzo
al aleteo, y desprende el aforismo de los rescoldos.)
Si alguien lo duda, respira en el cuaderno con el escalofrío propio del alfabeto.
Si alguien lo mira, está en los trenes y después en la ceniza de la palabra.
Si alguien cruje, es el alfabeto en el paraguas de la página.
Vos, con tus estertores súbitos debajo de la sábana…

Barataria, 17.II.2014

PORTA OBERTA

Imagen cogida de la red

PORTA OBERTA

Potser entra ací la llum al final de la pell? Potser bullen els espills
quan entre o isc dels records? —la pedra mossega els tamborinets
del sòl, les nits on lladruguen els gossos i endolen les ombres
del corb; arrossegue les meues dents buides,
flamegen diminutes les diademes dels peixos, les parets on encara
perviuen les esquerdes,
i la fatiga rovellada de les baldes.
Tot conflueix en el mateix punt: els racons invertits dels ràfecs,
els gestos cremant-se enmig de la boira. (D’ací foren expulsats
el meus peus: al·luciní contra els somnis, fins a enumerar una

darrere de l’altra, totes les edats de les fotografies.)
En la proesa de carregar els meus psrents, aplome els meus genolls sense pipolleigs…

“Porta oberta” [‘Puerta abierta’]d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

PUERTA ABIERTA

¿Acaso entra aquí la luz al final de la piel? ¿Acaso hierven los espejos
cuando entro o salgo de los recuerdos? —El granizo muerde los taburetes
del suelo, las noches donde ladran los perros y enlutan las sombras
del cuervo; arrastro mis dientes vacíos,
flamean diminutas las diademas de los peces, las paredes donde todavía
perviven las grietas,
y la fatiga enmohecida de las aldabas.
Todo converge en el mismo punto: los rincones invertidos de los aleros,
los gestos quemándose en medio de la niebla. (De aquí fueron expulsados
mis pies: aluciné contra los sueños, hasta enumerar una a una, todas
las edades de las fotografías.)
En la proeza de cargar a mis deudos, aplomo mis rodillas sin pestañeos…

Barataria, 31.X.2013

AL•LEGORIA

Imagen cogida de la red

AL·LEGORIA

Mentrestant a la taula unilateral de les mosques, els pamflets dels tovallons,
i el nom acostumat de les ulleres.
A meitat cendrer la comunió amb les depredacions, l’escala
que llepa els hivernacles, com els fills terribles de l’anonimat.
Ja m’he senyat abans de traspassar els cantons: 
és fàcil confondre
la branca del cerç amb el plany,
l’altura amb el sotsmón,
la feligresia amb l’ebrietat de determinats badalls.
Potser falta entendre les ales falses del foc i les arrugues als guants
de la taula i els ventalls d’aigua i els panys.

"Al·legoria" ['Alegoría'] d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

ALEGORÍA

Mientras en la mesa unilateral de las moscas, los panfletos de las servilletas,
y el nombre habitual de las ojeras.
A medio cenicero la comunión con las depredaciones, la escalera
que lame los invernaderos, como los hijos terribles del anonimato.
Ya me he santiguado antes de traspasar las esquinas: es fácil confundir
la rama del cierzo con el llanto,
la altura con el bajo mundo,
la feligresía con la ebriedad de ciertos resquicios.
Quizá falta entender las falsas alas del fuego y las arrugas en los guantes
de la mesa y los abanicos de agua y las cerraduras.

Barataria, 08.II.2014

MALGRAT VALLEJO

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

MALGRAT VALLEJO

Malgrat Vallejo sobrevisc a la paraula: em sobreviu aquesta cega somnolència 
del temps i l’estafa dels somnis i records.
Un dia serà ella —ho sé amb avanç— en comunió amb les finestres.
La realitat travessa els somnis i els ofega (no existeix la pietat
ni a condició del silenci, ni l’atzar que il•lumine els dominis dels aparadors);
menys encara esperar que es diluesca el misteri en la tempesta.
Demà seran unes altres paraules, unes altres les prohibicions als noms, 
D’altres les estèrils compulsions, un altre el vellut dels disfressos 
Fins i tot la foguera del tumult que mossegue les fosforescències.
Sé, de més a més, en la meua condició d’eremita, que la paraula és una creu
d’aigües torrencials i el judici, una lliçó de balbuceigs imminents.

"Malgrat Vallejo" ['Pese a Vallejo'] d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

PESE A VALLEJO

Pese a Vallejo sobrevivo a la palabra: me sobrevive esta ciega somnolencia 
del tiempo y la estafa de los sueños y recuerdos.
Un día será ella —lo sé anticipadamente— en comunión con las ventanas.
La realidad atraviesa los sueños y los ahoga (no existe la piedad
ni a condición del silencio, ni el azar que ilumine los dominios de las vitrinas);
mucho menos esperar que se diluya el misterio en la tormenta.
Mañana serán otras las palabras, otras las prohibiciones a nombres, 
Otras las estériles compulsiones, otro el terciopelo de los disfraces 
y hasta la hoguera del tumulto que muerda las fosforescencias.
Sé, por lo demás, en mi condición de eremita, que la palabra es una cruz
de aguas torrenciales y el juicio, una lección de balbuceos inminentes.

Barataria, 07.II.2014