MALGRAT VALLEJO

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

MALGRAT VALLEJO

Malgrat Vallejo sobrevisc a la paraula: em sobreviu aquesta cega somnolència 
del temps i l’estafa dels somnis i records.
Un dia serà ella —ho sé amb avanç— en comunió amb les finestres.
La realitat travessa els somnis i els ofega (no existeix la pietat
ni a condició del silenci, ni l’atzar que il•lumine els dominis dels aparadors);
menys encara esperar que es diluesca el misteri en la tempesta.
Demà seran unes altres paraules, unes altres les prohibicions als noms, 
D’altres les estèrils compulsions, un altre el vellut dels disfressos 
Fins i tot la foguera del tumult que mossegue les fosforescències.
Sé, de més a més, en la meua condició d’eremita, que la paraula és una creu
d’aigües torrencials i el judici, una lliçó de balbuceigs imminents.

"Malgrat Vallejo" ['Pese a Vallejo'] d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

PESE A VALLEJO

Pese a Vallejo sobrevivo a la palabra: me sobrevive esta ciega somnolencia 
del tiempo y la estafa de los sueños y recuerdos.
Un día será ella —lo sé anticipadamente— en comunión con las ventanas.
La realidad atraviesa los sueños y los ahoga (no existe la piedad
ni a condición del silencio, ni el azar que ilumine los dominios de las vitrinas);
mucho menos esperar que se diluya el misterio en la tormenta.
Mañana serán otras las palabras, otras las prohibiciones a nombres, 
Otras las estériles compulsiones, otro el terciopelo de los disfraces 
y hasta la hoguera del tumulto que muerda las fosforescencias.
Sé, por lo demás, en mi condición de eremita, que la palabra es una cruz
de aguas torrenciales y el juicio, una lección de balbuceos inminentes.

Barataria, 07.II.2014

DIGRESSIÓ

Imagen cogida de la red

DIGRESSIÓ

Absort, al mig de la llengua pressuda de la foguera. Ancorat el vol
en la misèria del Paradís.
(On hi ha notícies he de posar la meua barba en remulla.)
A l’interior de la claredat, gemega el llit fosc dels sofistes,
aqueix àmbit on el sol no s’arrossega ni dóna escalfreds. 
Hui respire imprecisions quan l’ull depreda maniquís, i les mercaduries
s’omplin de viscositats.
Ventalla el sex show en les mortalles: semble un col·leccionista
del visc en vaixell de morro. La cicatriu de les paraules és major
que una tragèdia de comensals cecs: quan creix la impudícia, 
mire de llevar el vinagre als preservatius…

“Digressió” [‘Digresión’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

DIGRESIÓN

Absorto, en medio de la lengua presurosa de la hoguera. Anclado el vuelo
en la miseria del Paraíso.
(Donde hay noticias debo poner mi barba en remojo.)
En los adentros de la claridad, gime el lecho oscuro de los sofistas,
ese ámbito donde el sol no repta ni da escalofríos. 
Hoy respiro imprecisiones cuando el ojo depreda maniquíes, y las mercancías
se llenan de viscosidades.
Abaniquea el sex show en las mortajas: parezco un coleccionista
del muérdago en vasijas de morro. La cicatriz de las palabras es mayor
a una tragedia de comensales ciegos: cuando crece la impudicia, 
procuro quitarle el vinagre a los preservativos…

Barataria, 01.II.2014

CAMBRA

Imagen cogida de la red

CAMBRA

Mire els símbols quotidians del resplendor, l’altre ull dels records,
el pou de la cambra purificat als ulls, mentre la ciutat
continua saturada de transeünts i vigies.
Els carrers m’absorbeixen amb la frivolitat dels seus morts, amb el terror
desconfiat de les butxaques,
fins al punt de pensar en la immensitat de les aigües (viure sempre és
una possibilitat quan s’està al mig de noms prohibits: al llindar,
els llargs camins dels espills amerats.)
Els deliris de la memòria no deixen de tindre còdols encesos
i aglomeracions terribles, ací, a la llengua.
ja excavada la careta, puc escriure telegrames a la lucidesa.

“Cambra” [‘Habitación’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

HABITACIÓN

Miro los símbolos cotidianos del resplandor, el otro ojo de los recuerdos,
el pozo de la habitación purificado en los ojos, mientras la ciudad
permanece saturada de transeúntes y vigías.
las calles me absorben con la frivolidad de sus muertos, con el terror
desconfiado de los bolsillos,
al punto de pensar en la inmensidad de las aguas (vivir siempre es
una posibilidad cuando se está en medio de nombres prohibidos: en el umbral,
los largos caminos de los espejos empañados.)
los delirios de la memoria no dejan de tener guijarros encendidos
y terribles aglomeraciones, ahí, en la lengua.
ya cavado el antifaz, puedo escribirle telegramas a la lucidez.

Barataria, 31.i.2014

SIMPLICITAT

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

SIMPLICITAT

Sempre els ocells amb l’audàcia de la simplicitat: damunt el tràngol
intuïtiu de la fulla, inventen un instant de finestres.
Mentre s’esclareix en el quadern, m’adrece cap el niu que germina
en la tinta; torne l’aire al fullatge com un iniciat en la vigília.
(L’emoció més gran és al capdavall tocar amb les mans el silenci),
Deixe la resta a la defensa del fullatge.
Ja he cremat el crepuscle amb el meu mateix alé…

“Simplicitat” [‘Simplicidad’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

SIMPLICIDAD

Siempre los pájaros con la audacia de la simplicidad: sobre el trance
intuitivo de la hoja, inventan un instante de ventanas.
Mientras aclara en el cuaderno, me encamino hacia el nido que germina
en la tinta; devuelvo el aire al follaje como un iniciado en la vigilia.
(La emoción más grande es a fin de cuentas tocar con las manos el silencio),
lo demás se lo dejo a la defensa del follaje.
Ya he quemado el crepúsculo con mi propio aliento…

Barataria, 24.I.2014