SIMPLICITAT

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

SIMPLICITAT

Sempre els ocells amb l’audàcia de la simplicitat: damunt el tràngol
intuïtiu de la fulla, inventen un instant de finestres.
Mentre s’esclareix en el quadern, m’adrece cap el niu que germina
en la tinta; torne l’aire al fullatge com un iniciat en la vigília.
(L’emoció més gran és al capdavall tocar amb les mans el silenci),
Deixe la resta a la defensa del fullatge.
Ja he cremat el crepuscle amb el meu mateix alé…

“Simplicitat” [‘Simplicidad’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

SIMPLICIDAD

Siempre los pájaros con la audacia de la simplicidad: sobre el trance
intuitivo de la hoja, inventan un instante de ventanas.
Mientras aclara en el cuaderno, me encamino hacia el nido que germina
en la tinta; devuelvo el aire al follaje como un iniciado en la vigilia.
(La emoción más grande es a fin de cuentas tocar con las manos el silencio),
lo demás se lo dejo a la defensa del follaje.
Ya he quemado el crepúsculo con mi propio aliento…

Barataria, 24.I.2014

INCERTESA

Imagen cogida de la red

INCERTESA

Sóc l’incert al costat dels deserts que guarda la saliva. Davant de la nit
violenta de les baldes, el pergamí de l’ànsia sense asil.
(Tota pèrdua és una sentència a la memòria, febre espaventable de ganivets.)
—Enmig del carrer, tu, furgant la despulla en els escapularis,
en els forats de les pedres,
en el buit que ens deixa la fam, malgrat tantes invocacions al Santíssim.
Davant de l’ombra dels mercats, la commoció del campanari
i les mirades sense un desenllaç feliç.
Quant ens ensenyen les sabates quan esgarrapem les rajoles?
Ai, no sé si podrem dibuixar unicorns al fons dels prestatges…



“Incertesa” [‘Incertidumbre’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

INCERTIDUMBRE

Soy lo incierto junto a los desiertos que guarda la saliva. Ante la noche
violenta de las aldabas, el pergamino del ansia sin asilo.
(Todo extravío es una sentencia a la memoria, fiebre horrenda de cuchillos.)
—En plena calle, vos, hurgando el despojo en los escapularios,
en los agujeros de las piedras,
en el vacío que nos deja el hambre, pese a tantas invocaciones al Santísimo.
Ante la sombra de los mercados, la conmoción del campanario
y las miradas sin un desenlace feliz.
¿Cuánto nos enseñan los zapatos cuando escarbamos en las baldosas?
Ay, no sé si podamos dibujar unicornios en el fondo de los anaqueles…

Barataria, 21.I.2014

CONJECTURES

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

CONJECTURES

En quin regne els espills deixen de ser agònics fragments del temps?
En quins jardins l’oblit és un altre jardí i no desert?
—No sé si importen les meues preguntes. No importa.
Tu, que t’endugueres el mar i els seus noms ofegats, ho sabràs.
Tremolen com lleus telegrames, els rellotges inescrutables de l’escuma;
ens mossega el genet dels somnis,
amb nosaltres la ciutat desconeguda de les paraules, les imatges d’un llenguatge
sense llànties o l’emmirallament d’una porta en la penombra.
(Cada jornada vincla els seus propis epitafis en el sens fi.)

“ Conjectures”[‘Conjeturas’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

CONJETURAS

¿En qué reino los espejos dejan de ser agónicos fragmentos del tiempo?
¿En qué jardines el olvido es otro jardín y no desierto?
—No sé si importan mis preguntas. No importa.
Vos, que te llevaste el mar y sus nombres ahogados, lo sabrás.
Tiemblan como leves telegramas, los relojes inescrutables de la espuma;
nos muerde el jinete de los sueños,
con nosotros la ciudad desconocida de las palabras, las imágenes de un lenguaje
sin lámparas o el espejeo de una puerta en la penumbra.
(Cada jornada cimbra sus propios epitafios en el sinfín.)

Barataria, 17.I.2014

LABERINT

Imagen cogida de la red

LABERINT

No hi ha camí sense que escometa la plural cendra de l’alé. (Joc al bestiari
i a l’àpex del deliri, a l’anatomia alada dels peixos 
i a les absències àcides del temps.)
Res no té sentit en les concavitats de l’eco, ni les estranyes xarxes
de l’espera i el crepuscle: estic cansat de suportar la història
i els jardins emblanquinats del sospir;
a certes hores tot és indesxifrable, dia i nit l’opulència de les teranyines,
el traqueteig de les baralles,
els llindars tallats pel vent, els àvids secrets com una llança.
Davant de la meua mateixa natura, la inclemència soterrada del sanglot.
Davant dels carrerons desmesurats de les ruïnes, l’atri del cataclisme.

“Laberint” [‘Laberinto’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

LABERINTO

No hay camino sin que embista la plural ceniza del aliento. (Juego al bestiario
y al vértice del delirio, a la anatomía alada de los peces 
y a las ausencias ácidas del tiempo.)
Nada tiene sentido en las concavidades del eco, ni las extrañas redes
de la espera y el crepúsculo: estoy cansado de soportar la historia
y los jardines encalados del suspiro;
a ciertas horas todo es indescifrable, día y noche la opulencia de las telarañas,
el tableteo de las barajas,
los umbrales sajados por el viento, los ávidos secretos como una lanza.
Ante mi propia naturaleza, la inclemencia soterrada del sollozo.
Ante los callejones desaforados de las ruinas, el atrio del cataclismo.

Barataria, 15.I.2014