©Pintura de Jean-Pierre
Lafrance
ESQUERDES
Enmig de la mala herba, els símbols
atordits del caliu. (Ja s’ha perdut
l’equilibri de la lucidesa entre tanta foscor);
només resta, al davant, la mossegada
de l’argila i la demora en la camisa
dels equívocs, les comissures
trencades de les paraules, la moneda tova
de l’alè, el gust agraç del balboteig
sense que es reacomoden
els segons de la dringadissa i les
tantes matinades viscerals.
En un instant, tota la intensitat es
torna xaragall: ací, la litúrgia
dels soterranis i el desordre del
bosc entre les palpebres.
—Sovint, m’ofega un únic nom, (vós,
democràcia) que toques
el paladar dur de la misèria…
San Francisco, California, 2013
.
. Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
GRIETAS
Entre la maleza, los símbolos
aturdidos del rescoldo. (Ya se ha perdido
el equilibrio de la lucidez entre tanta oscuridad);
sólo queda, enfrente, la mordida de
la arcilla y la demora en la camisa
de los equívocos, las comisuras rotas
de las palabras, la moneda hueca
del aliento, el sabor agraz del
balbuceo sin que se reacomoden
los segundos del tintineo y las
tantas madrugadas viscerales.
En un instante, toda la intensidad se
torna cárcava: ahí, la liturgia
de los sótanos y el desorden del
bosque entre los párpados.
—A menudo, me asfixia un solo nombre,
(vos, democracia) que tocás
el paladar duro de la miseria…
San Francisco, California, 2013
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André
Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario