domingo, 28 de febrero de 2021

EQUÍVOCS│ EQUÍVOCOS

 

Imagen Pinterest




EQUÍVOCS

 

 

Pensí en el Fill pròdig del trenet de fusta malmès a la taula

del desvari. Pensí en la primavera de l’oli del rentat dels peus

en una primavera de pupil•les incertes. Quant fa que un testamenta

les catàstrofes? (Ai, don Lope de Vega i la seua Dorotea

el Barber de Sevilla i la seua màxima: Calumnia, que alguna cosa queda.)

Existeix rima per al reble

i els parèntesis i els neguits i els intoxicats i la discrecionalitat

dels bordells i la sacralització circense?

—Mes, ací o enllà de la lascívia, la visera de paper o foami al colp

d’ull de les contundències.

L’instint és il•lustratiu de les antigues formes

de la història: la circumferència no canvia ni que siga de nit.

Barataria, 2014

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

 

EQUÍVOCOS

 

 

Pensé en el Hijo pródigo del trencito de madera malogrado en la mesa

del desvarío. Pensé en la primavera del óleo del lavado de los pies

en una primavera de pupilas inciertas. ¿Cuánto hace que uno testamenta

las catástrofes? (Ay, don Lope de Vega y su Dorotea

el Barbero de Sevilla y su máxima: Calumnia, que algo queda.)

¿Existe rima para el cascajo

y los paréntesis y los desasosiegos y los intoxicados y la discrecionalidad

de los burdeles y la sacralización circense?

—Mas, aquí o allá de la lascivia, la visera de papel o foami al golpe

de ojo de las contundencias.

El instinto es ilustrativo de las antiguas formas

de la historia: la circunferencia no cambia aun siendo de noche.

Barataria, 2014

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga


No hay comentarios: