EQUÍVOCS
Pensí en el Fill pròdig del trenet de
fusta malmès a la taula
del desvari. Pensí en la primavera de
l’oli del rentat dels peus
en una primavera de pupil•les
incertes. Quant fa que un testamenta
les catàstrofes? (Ai, don Lope de Vega i la seua Dorotea
el Barber de Sevilla i la seua màxima: Calumnia,
que alguna cosa queda.)
Existeix rima per al reble
i els parèntesis i els neguits i els
intoxicats i la discrecionalitat
dels bordells i la sacralització
circense?
—Mes, ací o enllà de la lascívia, la
visera de paper o foami al colp
d’ull de les contundències.
L’instint és il•lustratiu de les
antigues formes
de la història: la circumferència no
canvia ni que siga de nit.
Barataria, 2014
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
EQUÍVOCOS
Pensé en el Hijo pródigo del trencito
de madera malogrado en la mesa
del desvarío. Pensé en la primavera
del óleo del lavado de los pies
en una primavera de pupilas
inciertas. ¿Cuánto hace que uno testamenta
las catástrofes? (Ay, don Lope de Vega y su Dorotea
el Barbero de Sevilla y su máxima: Calumnia, que
algo queda.)
¿Existe rima para el cascajo
y los paréntesis y los desasosiegos y
los intoxicados y la discrecionalidad
de los burdeles y la sacralización
circense?
—Mas, aquí o allá de la lascivia, la
visera de papel o foami al golpe
de ojo de las contundencias.
El instinto es ilustrativo de las
antiguas formas
de la historia: la circunferencia no
cambia aun siendo de noche.
Barataria, 2014
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario