jueves, 21 de enero de 2021

SENTINELLA│ CENTINELA

 

Imagen Pinterest




SENTINELLA

 

 

Ací, a la vora de l’alba, quasibé oblidat, el terme cansat

del dia i la nit. Els rails ofegats de l’ànima.

I, per descomptat, les aigües resignades de la memòria,

la història incessant dels litorals, la sang secular de les paraules.

Ànsies, ecos, arcans: tot, sovint, només símbols, el resquill

o la caverna, potser la fletxa en el confí de les esquerdes.

(Un de sobte s’abandona als conjurs i invoca discursos

i oblits, un és la mesura del temps i la mort,

en ple brocal de la nit la multitud de les ombres.)

San Francisco, CA, 2013

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

CENTINELA

 

 

Ahí, al borde del alba, casi olvidado, el lindero cansado

del día y la noche. Los rieles ahogados del alma.

Y, desde luego, las aguas resignadas de la memoria,

la historia incesante de los litorales, la sangre secular de las palabras.

Ansias, ecos, arcanos: todo, a menudo, sólo símbolos, la esquirla

o la caverna, quizá la flecha en el confín de las grietas.

(Uno de pronto se abandona a los conjuros e invoca discursos

y olvidos, uno es la medida del tiempo y la muerte,

en pleno brocal de la noche la muchedumbre de las sombras.)

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga


No hay comentarios: