RUMB DIVERS│ RUMBO DIVERSO

Imagen FB de Pere Bessó

RUMB DIVERS

Sovint camine com un vil·là damunt del cel ras de la meua pròpia tempesta: el so de la sang és opac a la gespa, un so fals de rellotge de contrasentit. L’ull juga amb aquestes confusions que tracte de desmentir quan esternude a sobre dels barrots de naftalina de l’olfacte. Avance de genollons amb tots els reprotxes que em deixen els pànics envellits, els dubtes, les pors, l’amor enfebrit dins d’una làpida amb vertigens secrets. (Però, és clar, la vida és un joc de mort, un crit amb moltes impaciències, la mosca que baveja o riu damunt de la pell, els somnis movedissos que fan perdre el seny.) Un blues em colpeix el tòrax i fa mal suportar els diferents acords de la vida.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

RUMBO DIVERSO

A menudo camino como un villano sobre el cielorraso de mi propia tempestad: el sonido de la sangre es opaco sobre el césped, un sonido falso de reloj de contrasentido. El ojo juega en estas confusiones que trato de desmentir cuando estornudo sobre los barrotes de naftalina del olfato. Avanzo de rodillas con todos los reproches que me dejan los pánicos envejecidos, las dudas, los miedos, el amor afiebrado dentro de una lápida con vértigos secretos. (Pero claro, la vida es un juego de muerte, un grito con muchas impaciencias, la mosca que babea o ríe sobre la piel, los sueños movedizos que hacen perder la cordura.) Un blues golpea mi tórax y duele soportar los diferentes acordes de la vida.

.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga