miércoles, 9 de septiembre de 2020

HI HAVIA SENYALS │ HI HAVIA SENYALS

Imagen FB de Pere Bessó





HI HAVIA SENYALS




Hi havia en les vitrines del desconsol, senyals de carrers gastats.
Només recorde, mentre caminàvem, la Campenter Rd.
i la seua lluna fastigosa d’asfalt:
en realitat, ací, tastàvem les promeses i, és clar, el candor
era confús, rar, quan tocaven les paraules i els braços.
Sempre ens sumíem en un ací, amb úlceres de set
i jardins esmicolats, i fatalitats difícils de contindre.
Clar que ens meravellava més la cendra que els pensaments.
Al nostre voltant, la pàgina inconclusa d’aquella bogeria de felicitat.
Ara tota aquesta ferida és intractable, com la mentida discursiva
en un país massa feridor i fred.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




HABÍA SEÑALES




Había en las vitrinas del desconsuelo, señales de calles gastadas.
Solo recuerdo, mientras caminábamos, la Campenter Rd.
y su luna asquerosa de asfalto:
en realidad ahí, catábamos las promesas y, claro, el candor
era confuso, raro, cuando hacían falta las palabras y los brazos.
Siempre nos sumíamos en un aquí, con úlceras de sed
y jardines hechos añicos, y fatalidades difíciles de contener.
Claro que daba más asombro la ceniza que los pensamientos.
Alrededor nuestro, la página inconclusa de aquella locura de felicidad.
Ahora toda esa herida es intratable, como la mentira discursiva
en un país demasiado hiriente y frío.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020
©André Cruchaga

No hay comentarios: