SOPOR│ SOPOR

Imagen FB de Pere Bessó

SOPOR

Cremen els nostres fòssils de cada dia en una hòstia il·legible de sopors. Al voltant, les fruites mossegades per l’ànsia, els ensopiments que esgrimeixen pòstumes culleres en placentes d’agònics orgasmes. El sanglot mossega els punys en un plat de taules invisibles i, ací, idèntic al buit, el congost degollat de la sang. En un megasuor de roses marcides, grutes subterrànies a la vora de la vigília, espinen les dentadures i el costat d’una llengua de cendra. Als cantons de la son, el gos del caliu mossega la tenacitat grisa de la vigília.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SOPOR

Arden los fósiles nuestros de cada día en una hostia ilegible de sopores. Alrededor, las frutas mordidas por el ansia, las modorras que esgrimen póstumas cucharas en placentas de agónicos orgasmos. El sollozo muerde los puños en un plato de mesas invisibles y, ahí, idéntico al vacío, el desfiladero degollado de la sangre. En un megasudor de rosas marchitas, subterráneas grutas al borde la vigilia, espinan las dentaduras y el costado de una lengua de ceniza. En las esquinas del sueño, el perro del rescoldo muerde la tenacidad gris de la vigilia.

.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.

©André Cruchaga