Imagen FB de Pere Bessó
ABSÈNCIA
DE PEDRA
Dark, the days when the
ships came slowly in,
Carrying the baggage from the old past,
Old love letters, promises long since past.
Jackie Kay
Carrying the baggage from the old past,
Old love letters, promises long since past.
Jackie Kay
Ací, aquesta vella
set que ja conec amb el seu canelobre d’ocells foscos: penjat d’algun dels meus
dies perduts, l’equipatge del mar que sempre hi és, encara que gire en la fúria
de tinta de les meues nits, o les cartes, que una a una foren podrint en l’opulència
de l’ofec. Dissolt el foc, al bell mig d’ennegrides gelosies, un piano líquid
toca els ulls, potser com un moll ramificat en el miratge. En les restes
d’aquella borrasca de pedra, els llocs lents de la memòria, les sorres lentes
de la ferida que arrossega la pluja. Mai no tornà el temps, sinó els coàguls
del forat a l’espill que féu el vent.
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
AUSENCIA DE PIEDRA
Dark, the days when the
ships came slowly in,
Carrying the baggage from the old past,
Old love letters, promises long since past.
Jackie Kay
Carrying the baggage from the old past,
Old love letters, promises long since past.
Jackie Kay
Aquí, esa vieja sed que ya conozco
con su candelabro de pájaros oscuros: colgado de alguno de mis días perdidos,
el equipaje del mar que siempre está ahí, aunque gire en la furia de tinta de
mis noches, o las cartas, que una a una se fueron pudriendo en la opulencia del
ahogo. Disuelto el fuego, entre ennegrecidas celosías, un piano líquido toca
los ojos, acaso como un muelle ramificado en el espejismo. En los restos de
aquella borrasca de piedra, los lentos lugares de la memoria, las lentas arenas
de la herida que arrastra la lluvia. Nunca volvió el tiempo sino los coágulos
del agujero en el espejo que hizo el viento.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario