TURBULÈNCIA

Imagen FB de Pere Bessó

TURBULÈNCIA

Un cadàver sense ales damunt de la taula dels nostres batecs irredempts.
Davant de l’absència d’una llum profètica, brunzeix l’arbre desfullat
del futur com un pany esquerp a l’asfalt.
—Davant del tall atàvic del trempaplomes, un laberint d’històrics
desemparaments, una fumarada de pigall a la bodegueta.
Una flassada de roses marcides entre les cuixes: ací, regirat el rovell
d’una finestra, o aquell exquisit cadàver de l’hivern.
Sempre fou així el ganivet del caos amb la seua tendresa pudenta.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

TURBULENCIA

Un cadáver sin alas sobre la mesa de nuestros pálpitos irredentos.
Ante la ausencia de una luz profética, zumba el árbol deshojado
del futuro como una cerradura huraña sobre el asfalto.
—Ante el filo atávico del cortaplumas, un laberinto de históricos
desamparos, una humareda de lazarillo en el tabanco.
Una cobija de rosas ajadas entre los muslos: ahí, revuelto el óxido
de una ventana, o aquel exquisito cadáver del invierno.
Siempre fue así el cuchillo del caos con su ternura maloliente.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.

©André Cruchaga