lunes, 2 de marzo de 2020

ESPILL DE BOIRINA

Imagen FB de Pere Bessó






ESPILL DE BOIRINA




Creo en mí porque algún día seré todas las cosas que amo.
Luis Cernuda




De terra distant, la infància peregrina i tots els seus imaginaris dobles a través de l’espill de boirina. Tant en aquest com a l’altre costat de l’espill, la set, el vent i les batalles fortuïtes. Diguem-ne que hi ha una vigília d’agònics altars i una llum que obra en el nostre camí. Mai no és atzar traspassar la finestra i mirar les revelacions sense baldes i cremar als cercles de l’aurora. Cap al camí cuit, els camins que ens adverteixen l’eixam de la respiració que tremola en el seu absolut. He de retornar, nu, després de caminar en la foguera.
.
.


ESPEJO DE NEBLINA




Creo en mí porque algún día seré todas las cosas que amo.
Luis Cernuda




De tierra distante, la infancia peregrina y todos sus imaginarios dobles a través del espejo de neblina. Tanto a este como al otro lado del espejo, la sed, el viento y las batallas fortuitas. Digamos que hay una vigilia de agónicos altares y una luz que obra en nuestro camino. Nunca es azar traspasar la ventana y mirar las revelaciones sin aldabas y arder en los círculos de la aurora. Hacia el camino escocido, los caminos que nos advierten el enjambre de la respiración que tiembla en su absoluto. Debo regresar, desnudo, después de andar en la hoguera.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

No hay comentarios: