NOCHE PREGONA

Imagen FB de Pere Bessó

NOCHE PREGONA

El pus del temps bull fins als manuals d’urbanitat.
Dels jardins només el rostoll dels udols, després la llosa
freda i la roba a la deriva de les dents.
—En quina pell o pit la terra no s’asseca,
ni fuig de les parpelles?
És fonda la nit i ben poc avancen les seues escates. És distant
el minut del somni, la rosa fosa en la sang.
En un món de mendicitat, deixen d’escoltar-se els crits.
Allà, amb prou faenes arriba el tropell de la tempesta,

                                                               llevat que siga fictícia.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

NOCHE HONDA

El pus del tiempo bulle hasta en los manuales de urbanidad.
De los jardines solo el rastrojo de los aullidos, después la losa
fría y la ropa a la deriva de los dientes.
—¿En qué piel o pecho la tierra no se seca,
ni huye de los párpados?
Es honda la noche y apenas avanzan sus escamas. Es distante
el minuto del sueño, la rosa fundida en la sangre.
En un mundo de mendicidad, dejan de escucharse los gritos.
Allá, apenas llega el tropel de la tormenta,

                                                             salvo que sea ficticia.
.
Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga