SOM AQUEST ALTRE TEMPS

Imagen FB de Pere Bessò

SOM AQUEST ALTRE TEMPS

Som aquest altre temps on s’enterra el fullatge. Als meus ossos somriuen els peixos tatuats en la meua pell i també les històries emmurallades pel fum del país. Molts ulls han col·lapsat en el desempar: bull la tremolor de la brutícia als engonals, ens estreny el vent groc dels masegaments, en el hi hagué dels teus pits, una finestra s’obri a més d’un embarcador: s’ofeguen les meues parpelles i descendesc a la faula inefable. Ací el bosc que s’obri a la torxa. Reste atònit en l’hivern de la foguera, encara que ací dansen els morts dia a dia.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SOMOS ESE OTRO TIEMPO

Somos ese otro tiempo donde se entierra el follaje. En mis huesos sonríen los pescados tatuados en mi piel y también las historias amuralladas por el humo del país. Muchos ojos han colapsado en el desamparo: bulle el temblor de la mugre en las ingles, nos aprieta el viento amarillo de los magullones, en el búho de tus senos, una ventana se abre a más de algún embarcadero: se ahogan mis párpados y desciendo a la fábula inefable. Ahí el bosque que se abre a la antorcha. Quedo atónito en el invierno de la fogata, aunque aquí, dancen los muertos día a día.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga