ECO DE LA SET

Imagen FB de Pere Bessò

ECO DE LA SET

Ens devora la set sinuosa de l’esperança, el desig desbordat
i infatigable, les doctrines que examinen la lògica i la consciència,
l’actus purus de la nostra existència humana:
dubtem incessantment dels nostres desigs,
o ens refermem en la summa de la nostra essentia,
cada vegada que volem
edificar el nostre propi llenguatge ontològic?
Part del conjur és trafegar els nostres alès,
dissoldre el sufocament en la falda,
Bracejar en la set oberta al lloc on la memòria renaix.
Por cert que un s’ofega en els infinits crims de les finestres,
o en aquesta mort lenta que propicien les mutilacions.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ECO DE LA SED

Nos devora la sed sinuosa de la esperanza, el deseo desbordado
e infatigable, las doctrinas que examinan la lógica y la conciencia,
el actus purus de nuestra existencia humana:
¿dudamos incesantemente de nuestros deseos,
o nos reafirmamos en la summa de nuestra essentia,
cada vez que queremos
edificar nuestro propio lenguaje ontológico?
Parte del conjuro es trasegar nuestros respiros,
disolver el sofoco en el regazo,
Bracear en la sed abierta al sitio donde la memoria renace.
Por cierto que, uno se ahoga en los infinitos crímenes de las ventanas,
o en esa muerte lenta que propician las mutilaciones.
.
Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga