Imagen FB de Pere Bessó
AL
VOLTANT DEL DIA
Al voltant del dia, la fugacitat
circumdant dels trens
i la raó de ser dels paraigües que ennegreixen en la pluja.
Després de tot, el soroll de la memòria arriba fins al turmell
i es repeteix en el gris de les voreres.
En cada present, l’ara, sense més notorietat, llevat de la roba
d’una nuesa pertorbada amb les seues fugides i etiquetes.
Tot es juxtaposa en la jungla de la boira i res no en torna:
Ací, ja no hi ha la llum, sinó una ciutat amb finestres trencades
i una mortalla de dates amb les seues ràfegues mudes.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
i la raó de ser dels paraigües que ennegreixen en la pluja.
Després de tot, el soroll de la memòria arriba fins al turmell
i es repeteix en el gris de les voreres.
En cada present, l’ara, sense més notorietat, llevat de la roba
d’una nuesa pertorbada amb les seues fugides i etiquetes.
Tot es juxtaposa en la jungla de la boira i res no en torna:
Ací, ja no hi ha la llum, sinó una ciutat amb finestres trencades
i una mortalla de dates amb les seues ràfegues mudes.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
ALREDEDOR DEL DÍA
Alrededor del día, la fugacidad
circundante de los trenes
y la razón de ser de los paraguas que ennegrecen en la lluvia.
Después de todo, el ruido de la memoria llega hasta el tobillo
y se repite en el gris de las aceras.
En cada presente, el ahora, sin mayor notoriedad, salvo la ropa
de una desnudez perturbada con sus fugas y etiquetas.
Todo se yuxtapone en la jungla de la niebla y nada vuelve:
Aquí, ya no existe la luz, sino una ciudad con ventanas rotas
y una mortaja de fechas con sus mudas ráfagas.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
y la razón de ser de los paraguas que ennegrecen en la lluvia.
Después de todo, el ruido de la memoria llega hasta el tobillo
y se repite en el gris de las aceras.
En cada presente, el ahora, sin mayor notoriedad, salvo la ropa
de una desnudez perturbada con sus fugas y etiquetas.
Todo se yuxtapone en la jungla de la niebla y nada vuelve:
Aquí, ya no existe la luz, sino una ciudad con ventanas rotas
y una mortaja de fechas con sus mudas ráfagas.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario