SEMPRE SÓN ACÍ LES QUEQUESES

Imagen FB de Pere Bessó

SEMPRE SÓN ACÍ LES QUEQUESES

Sempre són ací les quequeses de la por i la soledat comuna
dels incendis. I la castració dels punts cardinals.
Sempre les andròmines com la paraula rebutjable del paradís,
sempre l’alé fragmentat dels ulls en el temps,
sempre els túnels als que al·ludeix la nàusea dels jardins
amb la seua llengua d’asfíxies maldestres.
Ens fa mal la racionalitat obscena dels trens i el seu abric
de metall i l’estridència de les mosques sense inventariar.
En algun fosc vers de l’insomni, els diàlegs íntims, diria,
del pecat i la seua seqüela perfecta de còdols.
Ens fem mal al límit del més enllà amb els complexos propis
i tabús, amb la luxúria de qui enfronta la follia o el suïcidi.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SIEMPRE ESTÁN AHÍ LOS BALBUCEOS

Siempre están ahí los balbuceos del miedo y la soledad común
de los incendios. Y la castración de los puntos cardinales.
Siempre los tiliches como la palabra desechable del paraíso,
siempre el aliento fragmentado de los ojos en el tiempo,
siempre los túneles a los que alude la náusea de los jardines
con su lengua de torpes asfixias.
Nos duele la racionalidad obscena de los trenes y su abrigo
de metal y la estridencia de las moscas sin inventariarse.
En algún oscuro verso del insomnio, los diálogos íntimos, diría,
del pecado y su secuela perfecta de guijarros.
Nos dolemos al límite del más allá con los complejos propios
y tabús, con la lujuria de quien enfrenta la locura o el suicidio.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga