Imagen FB de Pere Bessó
SOTA
LES ESTÀTUES DEL PEDESTAL
Sota les estàtues
del pedestal daurat de la quinta essència, la taca del vent en el seu remolí de
mar: pengen ací els somnis de la foscor de les branques frenètiques de l’ofec.
Al voltant, les flassades esqueixades i l’ocell de sequera enmig dels ulls que
moren de música. Jure que el fruit verd es fa aigua en la meua boca amb el seu
violí de peixos enrunats.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
BAJO LAS ESTATUAS DEL PEDESTAL
Bajo las estatuas
del pedestal dorado de la quintaesencia, la mancha del viento en su torbellino
de mar: cuelgan ahí, los sueños de la oscuridad de las ramas frenéticas del
ahogo. Alrededor, las cobijas agrietadas y el pájaro de sequía en medio de los
ojos que mueren de música. Juro que el fruto verde se hace agua en mi boca con
su violín de peces derrumbados.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario