viernes, 30 de agosto de 2019

NOMÉS ÉREM SOMNÀMBULS

Imagen FB de Pere Bessó





NOMÉS ÉREM SOMNÀMBULS




Només érem trens somnàmbuls en la nit enmig de trets violents: ací els cossos damunt de la gespa sense límits una lluna de saliva bullia en els porus mentre les ombres feien caure el cel en el cruixit de l’alé cap altre firmament sinó el riu d’argent de la pell i la llum fosa dels amants. 
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





SÓLO ÉRAMOS SONÁMBULOS




Sólo éramos trenes sonámbulos en la noche en medio de violentos disparos: ahí los cuerpos sobre el césped sin límites una luna de saliva bullía en los poros mientras las sombras derribaban el cielo en el crujido del aliento ningún otro firmamento sino el río de plata de la piel y la luz derretida de los amantes.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: