Imagen FB de Pere Bessó
CEL CESSAT
Pale, mystic lamps lean on
the river-road
Bleaching the city’s lunar after-image,
And there’s the moon, and there’s the setting sun.
Douglas Dunn
Bleaching the city’s lunar after-image,
And there’s the moon, and there’s the setting sun.
Douglas Dunn
Ara em mires després d’un Edén de
cendra, entre mercaders de bijuteries i pors. Caminar és una heretgia quan
davant dels nostres ulls s’enrunen le sabates. (Sempre ho diguí: fan mal els capcirons dels dits en tocar el doble cos
de la fulla marcida, aquesta vaga sensació del no-res.) Tot es complica en
voler acomodar la innocència, quan de sobte s’escolten veus llunyanes. Davant
de la força de caminar en el desconegut, el teatre de la indiferència i el
violent ardor de la llum en la sang. De vegades només pertoca aprendre a llegir
el rictus de la boca, per a comprendre el vast ardor del caos. Al pit resta la
pell fatigada dels espills i l’únic ull que recorda: el cel cessat de l’ànima
entre les moltes tristeses possibles.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
CIELO CESADO
Pale, mystic lamps lean on
the river-road
Bleaching the city’s lunar after-image,
And there’s the moon, and there’s the setting sun.
Douglas Dunn
Bleaching the city’s lunar after-image,
And there’s the moon, and there’s the setting sun.
Douglas Dunn
Ahora me miras después de un Edén de
ceniza, entre mercaderes de bisuterías y miedos. Caminar es una herejía cuando
ante nuestros ojos se desploman los zapatos. (Lo dije siempre: duelen las yemas de los dedos al tocar el doble
cuerpo de la hoja marchita, esa vaga sensación de la nada.) Todo se
complica al querer acomodar la inocencia, cuando de súbito se escuchan voces
lejanas. Ante la fuerza de caminar en lo desconocido, el teatro de la
indiferencia y el violento ardor de la luz en la sangre. A veces sólo hay que
aprender a leer el rictus de la boca, para entender el vasto ardor del caos. En
el pecho queda la piel fatigada de los espejos y el único ojo que recuerda: el
cielo cesado del alma entre las muchas tristezas posibles.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario