©Pintura de Isidora Mikhailovich
FONS FOSC
—Cerrad aquella puerta
que está entreabierta en las entrañas…
César Vallejo
que está entreabierta en las entrañas…
César Vallejo
En la trona dels espills, la multitud del temps i les seues
sabates gastades. Ens fartà el nuvolàs d’històries inexplicables, la fulla de
sang, breu de la consciència. Restà l’entranya esquinçada en el subsòl i els
trens del cel amb els seus vagons solitaris. És l’última flama freda del cresol
que ha tancat i és erta l’illa plena. Des dels braços grocs de les estacions,
el país s’abilla d’agonies com la meua nuesa coberta de pols: de vegades és
només caricatura aquesta fonda entranya que no sap de descansos.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
FONDO OSCURO
—Cerrad aquella puerta
que está entreabierta en las entrañas…
César Vallejo
que está entreabierta en las entrañas…
César Vallejo
En el púlpito de los espejos, la
muchedumbre del tiempo y sus zapatos gastados. Nos hartó el nubarrón de
historias inexplicables, la hoja de sangre, breve de la conciencia. Quedó la
entraña desgarrada en el subsuelo y los trenes del cielo con sus vagones
solitarios. Es la última llama fría del candil que ha cerrado y está yerta la
isla colmada. Desde los brazos amarillos de las estaciones, el país se atavía
de agonías como mi desnudez cubierta de polvo: a veces es sólo caricatura esta
honda entraña que no sabe de descansos.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Isidora Mikhailovich
No hay comentarios:
Publicar un comentario