Imagen FB de Pere Bessó
URGÈNCIES DERIVADES
Al final del viatge,
ens queda si de cas, la urgència de llevar-li el tile a les paraules: anar o
tornar, abocar-se a certa decadència; mossegar les pinzellades domèstiques de
la pròpia consciència, o quedar-se al brancall de la pèrdua de la nit. (Als ulls, per cert, ja no maduren les
endevinalles, ni és anàfora la brisa reiterada.) En acabar el dia, hem de
fer l’inventari de quant respira encara el vent. Sospite que la llum també
té les seues decrepituds, de semblant manera com la brasa de sang fermentada en
l’alé.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
URGENCIAS DERIVADAS
Al final del viaje,
nos queda si acaso, la urgencia por quitarle el tile a las palabras: ir o
regresar, asomarse a cierta decadencia; morder las pinceladas domésticas de la
propia conciencia, o quedarse en la ramazón del extravío de la noche. (En los ojos, por cierto, ya no maduran los
acertijos, ni es anáfora la brisa reiterada.) Al término del día, nos toca
hacer el inventario de cuánto todavía respira el viento. Sospecho que la luz
también tiene sus decrepitudes al igual que la brasa de sangre fermentada en el
aliento.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario