VASTITUD

Imagen FB de Pere Bessó

VASTITUD

Odie de vegades les reminiscències i la indefensió que m’obliga a mossegar la pròpia ferida, a conviure entre murs, a ser part de la novel·la negra del malmés i escriure: en el territori de la claredat, per cert, no hi ha miratges, ni aquelles ambigüitats que obliguen a caminar per superfícies sinuoses. (Som estranys ossos triturats per l’asfíxia de l’instint. Som invisibles davant del mutisme. Només paret i indigència en les lliçons de la nit. Damunt de nosaltres s’alcen ombres de trens i armaris de paret sense ungüents.) 

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

VASTEDAD

Odio a veces las reminiscencias y la indefensión que me obliga a morder la propia herida, a convivir entre muros, a ser parte de la novela negra de lo maltrecho y escribir: en el territorio de la claridad, por cierto, no hay espejismos, ni aquellas ambigüedades que obligan a caminar por superficies sinuosas. (Somos extraños huesos triturados por la asfixia del instinto. Somos invisibles frente al mutismo. Sólo pared e indigencia en las lecciones de la noche. Sobre nosotros se levantan sombras de trenes y alacenas sin ungüentos.)

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga