HUMIT DE VENT

Imagen FB de Pere Bessó

HUMIT DE VENT

never has sun more boldly paced the sky,
never were hearts more eager to be free,
to kick down worlds, lash forest
Philip Larkin

Ser lliure a quin preu. Jugar a la indignitat és només una diatriba. La verdor mai no s’obri en l’arbre sec. De vegades només juguem a les al·legories del teatre, a la instantània de la brasa o a l’escopinada. Per a prendre per assalt el paradís, es requereix més que trencar certs lligams: No hi ha prou amb esguitar el pis amb orina, ni renunciar al fal·lus reiteradament. En el magma de les aigües, també es desgelen els artificis i es respiren plagues d’ocells sinistres. M’adone que sovint un està àvid d’inferns, o d’aquest sexe que mai no es tingué amb diners.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

HÚMEDO DE VIENTO

never has sun more boldly paced the sky,
never were hearts more eager to be free,
to kick down worlds, lash forest
Philip Larkin

Ser libre a qué precio. Jugar a la indignidad es sólo una diatriba. El verdor nunca se abre en el árbol seco. A veces sólo jugamos a las alegorías del teatro, o la instantánea de la brasa o al escupitajo. Para tomarse por asalto el paraíso, se requiere más que romper ciertas ataduras: no es suficiente salpicar el piso con orina, ni renunciar al falo reiteradamente. En el magma de las aguas, también se deshielan los artificios y se respiran plagas de pájaros siniestros. Me doy cuenta que a menudo uno está ávido de infiernos, o de ese sexo que nunca se tuvo con dinero.

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga