CERCLE CONTRARI

Imagen FB de Pere Bessó

CERCLE CONTRARI

Ara són confusos els cercles de la primavera expulsada,
contrària la germanor dels panys.
Només la ira amb el seu transparent quadern d’apostasies.
Els espills desfets a la llum del cresol, el tile furtiu,

potser, com la ignomínia. Morats els somnis en l’escalfred.

Creix, llavors, la sort dels antidepressius,
l’ofici inquietant de creuar els carrers,
els repunts perennes en el trau de l’enrenou ciutadà.
A estones és el mateix mugró que fa el ronquet en el clot de la son:
(El melic que se estremeix en les rodalies del meu tacte.)
El mateix gos que llepa tots els dies el calendari.

Tremola l’himen de la boira en el meu alé, el cristall de rosa dolça,

en la meua llengua bruta de periòdic.
Al voltant la tendresa netejant les traces del tabac.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CÍRCULO CONTRARIO

Ahora son confusos los círculos de la primavera expulsada,
contraria la hermandad de los cerrojos.
Sólo la ira con su transparente cuaderno de apostasías.
Los espejos deshechos en la luz del candil, el tile furtivo,
acaso, como la ignominia. Amoratados los sueños en el escalofrío.

Arrecia, entonces, la suerte de los antidepresivos,
el oficio inquietante de cruzar las calles,
los pespuntes perennes en el ojal del bullicio citadino.
A ratos es el mismo pezón que ronronea en el hoyo del sueño:
(El ombligo que se estremece en las cercanías de mi tacto.)
El mismo perro que lame todos los días el calendario.

Tiembla el himen de la bruma en mi aliento, el cristal de rosa
dulce, en mi sucia lengua de periódico.
Alrededor la ternura limpiando las huellas del tabaco.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga