DISTÀNCIES INDECISES

Imagen FB de Pere Bessó

DISTÀNCIES INDECISES

Creixen les distàncies indecises dels ecos: creix la salmorra en l’ocell penjat, incert, de la finestra, aquest regne de domesticitats indelebles. No hi ha límit per al laberint que ens aixopluga, ni santedats que esborren elos tatuatges del pit, ni peixos que bracegen en la llum de les aigües esparses. 

(Tampoc no ens serveix la son per a acostar o esborrar les distàncies. De quin foc són fetes les intempèries? De quines invisibles formigues el camí imaginari, la fusta desplomada al pit?)

—Ja hem mort sense saber-ho. Llàtzer és irrepetible en la seua fossa. Tot ens allunya com certs trencs d’alba polvoritzats, mentre ordenem els litorals rasos del tòrax.

Mai no hi hagué Gènesis en aquesta indolent metamorfosi de febre corcada. Com obscurs fantasmes, toca mastegar la pira dels grisos i la gebrada del nostre amfiteatre.

Al final, només ens resta el fetitxe del sexe, penjant d’una branqueta d’encens per si de cas.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DISTANCIAS INDECISAS

Crecen las distancias indecisas de los ecos: crece la salmuera en el pájaro colgado, incierto, de la ventana, este reino de indelebles domesticidades. No existe límite para el laberinto que nos cobija, ni santidades que borren los tatuajes del pecho, ni peces que braceen en la luz de las aguas esparcidas. 

(Tampoco nos sirve el sueño para acercar o borrar las distancias. ¿De qué fuego están hechas las intemperies? ¿De qué invisibles hormigas el camino imaginario, la madera desplomada en el pecho?)

—Ya hemos muerto sin saberlo. Lázaro es irrepetible en su fosa. Todo nos aleja como ciertos amaneceres pulverizados, mientras ordenamos los litorales raídos del tórax.

Nunca hubo Génesis en esta indolente metamorfosis de fiebre carcomida. Como oscuros fantasmas, hay que masticar la pira de los grises y la escarcha de nuestro anfiteatro.

Al final, sólo nos queda el fetiche del sexo, colgando de una ramita de incienso por si acaso.

.
Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga