ENTREVITS

Imagen FB de Pere Bessó

ENTREVITS

Al penya-segat dels semàfors, els tombs de llums enfonsats en l’asfalt, florides les paraules i els crepuscles, esborrats els ulls quan es desfà la sal. (La vida sempre és un joc de remolins i records, de carrers i de predicadors de pols, de velles consignes i lladres. Hi ha noms invisibles i peixos insepults maleint els engolidors.)

—La soledat és erràtica enmig de les talabarteries, les rugues sense restituir-se, els pecats rullats que mai no descansen.

És tard sempre per a trobar el meu nom miserable entre tantes andròmines. És inútil esvair-me en el petri o en la molsa.

(Per als ossos del rosegó sempre és necessària l’anestèsia.)

—Per a la son, em fa falta l’escapulari del teu cos i aquesta primera humitat del jardí. I aquest dringar del lliri damunt de la fusta urgent. 

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

ENTRESIJOS

En el acantilado de los semáforos, los tumbos de luces hundidos en el asfalto, mohosas las palabras y los crepúsculos, borrados los ojos cuando se deshace la sal. (La vida siempre es un juego de remolinos y recuerdos, de calles y de predicadores de polvo, de viejas consignas y ladrones. Hay nombres invisibles y peces insepultos maldiciendo los tragantes.)

—La soledad es errática en medio de las talabarterías, las arrugas sin restituirse, los pecados ensortijados que nunca descansan.

Es tarde siempre para encontrar mi nombre miserable entre tantos cachivaches. Es inútil desvanecerme en lo pétreo o en el musgo.

(Para los huesos del mendrugo siempre es necesaria la anestesia.)

—Para el sueño, me hace falta el escapulario de tu cuerpo y esa primera humedad del jardín. Y ese tintineo del lirio sobre la madera apremiante.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga