TESTIMONIATGE

Imagen FB de Pere Bessó

TESTIMONIATGE

Tota la humitat és inenarrable, les gotetes de suor en cada mossegada o aquesta tortura famolenca de les depredacions. Sempre m’he acomiadat en cada porta de promontoris de cadàvers i de cofres que mai no poguí agafar amb les mans. En trencar l’alba, la llet fosca del cerç i aquesta sensació de dies amb caretes i tristeses com un plat buit. (L’única certesa és la cendra verge de la ràfega entre tants buits com deixa l’encanteri.)

La realitat és aquest altre somni d’indigències: òbric les portes i em cargole en la intimitat dels mocadors. —Tot ho ompli a caramull l’al·legoria fàtua del temps.

Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduüt en català per PERE BESSÓ

TESTIMONIO

Toda la humedad es inenarrable, las gotitas de sudor en cada mordida o esa tortura hambrienta de las depredaciones. Siempre me he despedido en cada puerta de promontorios de cadáveres y de cofres que nunca pude asir con las manos. Al amanecer, la leche oscura del cierzo y esa sensación de días con máscaras y tristezas como un plato vacío. (La única certidumbre es la ceniza virgen de la ráfaga entre los tantos vacíos que deja el hechizo.)

La realidad es ese otro sueño de indigencias: abro las puertas y me enrosco en la intimidad de los pañuelos. —Todo lo colma la alegoría fatua del tiempo.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga