REREFONS

Imagen FB de Pere Bessó

REREFONS

Després de tant símbol que evoca la mansuetud,
veig un rerefons arriscat de sigils, ressons de mans lligades,

un temps que revifa la cendra,
les falses certeses,
i el trànsit del foc a deshora.
I el penya-segat unànime
fins als turmells.

En la branca de sang de l’infinit, transpirem els espills
derruïts de la fulla d’esperma, el destí que s’esgota
en l’aiguat irreconciliable del desvetlament.

Tot és camí incert i s’estova en l’alé.
Algún somni queda, sí, com una porta clandestina,
o un vitrall espés d’urgències.

Tot és possible en un món amb tantes manies i botxins.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

TRASFONDO

Después de tanto símbolo que evoca a la mansedumbre,
veo un trasfondo riesgoso de sigilos, ecos de manos atadas,

un tiempo que revive la ceniza,
las falsas certidumbres,
y el tránsito del fuego a deshora.
Y el acantilado unánime
hasta los tobillos.

En la rama de sangre del infinito, transpiramos los espejos
derruidos de la hoja de esperma, el destino que se agota
en el aguacero irreconciliable del desvelo.

Todo es camino incierto y se ahueca en el aliento.
Algún sueño queda, sí, como una puerta clandestina,
o un vitral espeso de apremios.

Todo es posible en un mundo con tantas manías y verdugos.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018

©André Cruchaga