MIRATGE

Imagen: FB de Pere Bessó

MIRATGE

Per a cada peu, una pedra al sender. O el desig esmicolat en la pols, el miratge etern de la ferida.

En la avidesa plural de la roba, agonitza la fúria dels clavells i el revés de la lluna dels cementiris.

Enmig de tanta fermentació continguda a la gola, l’oli balb dels ocells nocturns, alguna porta de taverna prostituïda.

Ningú no pot salvar l’alba sense fàrmacs.

I agregar més abismes a l’espuma o al vestit d’ombres dels caragols.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ESPEJISMO

Para cada pie, una piedra en el sendero. O el deseo hecho añicos en el polvo, el eterno espejismo de la herida.

En la avidez plural de la ropa, agoniza la furia de los claveles y el revés de la luna de los cementerios.

Entre tanta fermentación contenida en la garganta, el óleo aterido de los pájaros nocturnos, alguna puerta de taberna prostituida.

Nadie puede salvar el alba sin fármacos.

Y agregar más abismos a la espuma o al traje de sombras de los caracoles.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.

© André Cruchaga