DESANADES

Ellen Deter, Pinterest

DESANADES

Com la fragància que se’n va en l’èlitre, la teua boca en el desanar de l’interminable, comissura discreta en el meu somriure pòstum.

Riu l’obsessió de les sabates, mentre els ulls, si de cas, contemplen l’escuma umbilical de l’íntim.

Així, en reserva, retallant el meu batec.

(Admet que sovint la rauxa es prostitueix en els condons de l’insomni; i que després, només és hipòtesi la lluna al besllum de les randes. Ho saps quan les flassades no són Llàtzer i la demència busca el subsòl.)

En la dissimulació, les falses finestres del rober i l’ombra del nosaltres dolçament escapçada.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DESANDADURAS

Como la fragancia que se va en el élitro, tu boca en lo desandado de lo interminable, comisura discreta en mi sonrisa póstuma.

Ríe la obsesión de los zapatos, mientras los ojos, acaso, contemplan la espuma umbilical de lo íntimo.

Asì, en sigilo, cercenando mi pálpito.

(Admito que a menudo el arrebato se prostituye en los condones del insomnio; y que después, sólo es hipótesis la luna al trasluz de los encajes. Lo sabes cuando las cobijas no son Lázaro y la demencia busca el subsuelo.)

En el disimulo, las falsas ventanas del ropero y la sombra del nosotros dulcemente decapitada.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.

© André Cruchaga

© Ellen Deter, Pinterest