Imagen cogida de postila.ru
SECRETA
LLUM
A n’Alcira Teresa Luppi Hang.
No hi ha llum secreta, ni paraules
misterioses.
Mentre un martelleja en els somnis, els
espills acumulen inquilins i algun plugim que minva la pols en els genolls. La
raó de ser és aqueix conflicte del no-ser. Els ara d’ahir i tots els buits que
sagnen, com el mocador davant dels ulls, o els pedals de l’aixeta dels carrers.
(Mai no és fàcil explicar els sanglots,
ni els centímetres d’indiferència davant de les parpelles, ni l’ardiment
cisellat en els plecs de la pell. Dins de la gota de rosada, resplendeix
l’ombra dels ocells i algunes branques amb objectes prominents i alguns braços
de pluja immaculada.)
En el forrellat on l’astúcia fa la
seua, veig aquests entramats de les cel·les. L’alb acaba tenint buits i barres
mutilades. En la llum avançada de les derivacions, els excessos de les
assonàncies i les seues pol·lucions domesticades. Mentre mastegue carrers
asfaltats de fulles, el soroll dels xiprers i el cruixit sec de la fullaraca a
la vora del barranc del temps…
Poema
d’ANDRÉ CRUHAGAtraduït en català per PERE BESSÓ
SECRETA
LUZ
A doña Alcira Teresa Luppi
Hang.
No hay luz secreta, ni palabras
misteriosas. Mientras uno martilla en los sueños, los espejos acumulan
inquilinos y alguna llovizna que amengua el polvo en las rodillas. La razón de
ser, es ese conflicto del no ser. Los ahoras de ayer y todos los vacíos que
sangran, como el pañuelo frente a los ojos, o los pedales del grifo de las
calles. (Nunca es fácil explicar los
sollozos, ni los centímetros de indiferencia frente a los párpados, ni el
ardimiento cincelado en los dobleces de la piel. Dentro de la gota de rocío,
resplandece la sombra de los pájaros y algunas ramas con objetos prominentes y
algunos brazos de lluvia inmaculada.)
En el cerrojo donde la astucia hace lo
suyo, veo esos entramados de las celdas. Lo albo acaba por tener huecos y
mutiladas mandíbulas. En la luz anticipada de las derivaciones, los excesos de
las asonancias y sus domesticadas poluciones. Mientras mastico calles
asfaltadas de hojas, el ruido de los cipreses y el crujido seco de la hojarasca
al borde del barranco del tiempo…
Barataria, 02.I.2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario