ROVELL

Imagen cogida de la red

ROVELL

Cap als forcons falsos que sostenen l’alé, el rovell cavant
en la gola tots els mapes de la salmorra.
(Algú em parla de l’art poètica de les pedres) amb intencions 
de furgar en la meua pobresa i en els grisos que deixa l’escòria.
Qualsevol dia, sense més penediments, li escriuré una carta al florit,
a l’abisme, als recers, potser també a l’arc del cel. Hi ha grans perversions
com ara la ferocitat del corc; (en aquest hivern de malifetes, per a què
els contes de fades si la nit envaeix els espills. Res no és alíger.)
Només necessite un port interminable per amollar tota la cendra. 
En el fàstic, busquem l’eixida, —en eixe carrer cremat de la tristesa.
Tot i enmig de tants déus embriacs i cenacles.
Després de tot, la trama no és només en carrers i càrcers, sinó en els centres
del poder real, allí s’especula ciència i parany, (disposen del món)
toda la malvestat que ens plou fins fer-nos veure com éssers reals.
.

“Rovell” [‘Herrumbre’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

HERRUMBRE

Hacia los horcones falsos que sostienen el aliento, la herrumbre cavando
en la garganta todos los mapas de la salmuera.
(Alguien me habla del artepoética de las piedras) con intenciones 
de hurgar en mi pobreza y en los grises que deja la escoria.
Un día de estos, sin más remordimientos, le escribiré una carta al moho,
al abismo, a las guaridas, quizá también al arcoíris. Hay grandes perversiones
como la ferocidad de la carcoma; (en este invierno de desafueros, para qué
los cuentos de hadas si la noche invade los espejos. Nada es alígero.)
Solo necesito un puerto interminable para arrojar toda la ceniza. 
En el hastío, buscamos la salida, —en esa calle quemada de la tristeza.
Aun en medio de tantos dioses embriagados y cenáculos.
Después de todo, la trama no está solo en calles y cárceles, sino en los centros
del poder real, allí se especula ciencia y artimaña, (disponen del mundo)
toda la maldad que nos llueve hasta hacernos ver como seres reales.

Barataria, 05.X.2014