ENDORMISCAMENT

Imagen cogida de la red

ENDORMISCAMENT

Quasi enmig de la boira la lucidesa de la meua consciència: La vigília martelleja 
els pals, i els dies en tràngol enmig de la penombra.
La memòria es perd en el pantà de l’allargament. Minva quan
els imaginaris també sufoquen,
i la set es torna estranya als cantons de la clarividència: en la foscor
hi ha ocells estranys, substàncies distants i udolades.
En aqueix tragin de ferides, el cresol desfet dels arcans i l’espill
amb la seua cova infinita.
En la cendra d’allà, una claraboia soterrada gemega com una crosta 
en les mans de la meua mateixa captivitat…

“Endormiscament” [‘Entresueño’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

ENTRESUEÑO

Casi entre la bruma la lucidez de mi conciencia: La vigilia martilla 
los mástiles, y los días en trance en medio de la penumbra.
La memoria se pierde en el pantano del aletargamiento. Mengua cuando
los imaginarios también asfixian,
y la sed se torna extraña en las esquinas de la clarividencia: en la oscuridad
hay pájaros extraños, sustancias distantes y aullidos.
En ese trasiego de heridas, el candil deshecho de los arcanos y el espejo
con su cueva infinita.
En la ceniza de allí, un tragaluz soterrado gime como un mendrugo
en las manos de mi propio cautiverio…

Barataria, 30.V.2014