Imagen cogida del FB de Pere Bessó
VIATGE
Tantes escenes
damunt de les voravies que a estones pareguera que és caverna
aquest ritual de transitar en l’eternitat.
(He balafiat tantes fams al cap i a la fi.) —Hui és miratge
el colp del beuratge, àcides axil•les sobre la innocència de la taula.
Pillardege en la desmesurada dent de la nit —estan fetes potser les meues ulleres
de tanta foscor acumulada,
o és el món del tatuatge perenne als meus ulls? (Cobresc les meues vèrtebres
amb la humitat de la tempesta, en cada voravia habiten anys embalsamats,
en cada sabata aguaiten itineraris d’alenars dislocats.)
El meu viatge sempre suposa contemplar llargues rotacions de boirina;
en el temps últim, hauré sense dubte, immolat els espills
d’aquesta sufocació d’ocell en la tempesta…
aquest ritual de transitar en l’eternitat.
(He balafiat tantes fams al cap i a la fi.) —Hui és miratge
el colp del beuratge, àcides axil•les sobre la innocència de la taula.
Pillardege en la desmesurada dent de la nit —estan fetes potser les meues ulleres
de tanta foscor acumulada,
o és el món del tatuatge perenne als meus ulls? (Cobresc les meues vèrtebres
amb la humitat de la tempesta, en cada voravia habiten anys embalsamats,
en cada sabata aguaiten itineraris d’alenars dislocats.)
El meu viatge sempre suposa contemplar llargues rotacions de boirina;
en el temps últim, hauré sense dubte, immolat els espills
d’aquesta sufocació d’ocell en la tempesta…
“Viatge” [‘Viaje’] d’André Cruchaga Traduït al català per Pere Bessó
VIAJE
Tantas escenas sobre las aceras que a ratos
pareciera que es caverna
este ritual de transitar en la eternidad.
(He malogrado tantas hambres a fin de cuentas.) —Hoy es espejismo
el golpe del brebaje, ácidas axilas sobre la inocencia de la mesa.
Merodeo en el desmedido diente de la noche —¿están hechas acaso mis ojeras
de tanta oscuridad acumulada,
o es el mundo del tatuaje perenne en mis ojos? (Cubro mis vértebras
con la humedad de la tormenta, en cada acera habitan años embalsamados,
en cada zapato acechan itinerarios de dislocados alientos.)
Mi viaje siempre supone, contemplar largas rotaciones de neblina;
en el tiempo postrero, habré sin duda, inmolado los espejos
de este sofoco de pájaro en la tormenta…
Barataria, 14.VII.2013
este ritual de transitar en la eternidad.
(He malogrado tantas hambres a fin de cuentas.) —Hoy es espejismo
el golpe del brebaje, ácidas axilas sobre la inocencia de la mesa.
Merodeo en el desmedido diente de la noche —¿están hechas acaso mis ojeras
de tanta oscuridad acumulada,
o es el mundo del tatuaje perenne en mis ojos? (Cubro mis vértebras
con la humedad de la tormenta, en cada acera habitan años embalsamados,
en cada zapato acechan itinerarios de dislocados alientos.)
Mi viaje siempre supone, contemplar largas rotaciones de neblina;
en el tiempo postrero, habré sin duda, inmolado los espejos
de este sofoco de pájaro en la tormenta…
Barataria, 14.VII.2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario