Imagen cogida de: commons.wikimedia.org
PEDRA
El dia de
sobte aspira a ser aire. La pedra, concubina.
Hui és un
dia per a confessar certes paraules: paraules verges,
no aqueixa
esquizofrènia atònica de la fullaraca. Hui és un dia sense suborns,
—també sense
maniqueismes, per descomptat—.
Passà la
tempesta esquinçant els traus del pressentiment, la cripta del xiprer;
ara només he
de respirar,
entre
llànties i rosada, fins arribar a l’imaginari revelat.
“Pedra”
[‘Piedra’], poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ
PIEDRA
El día de
repente aspira a ser aire. La piedra, concubina.
Hoy es un
día para confesar ciertas palabras: palabras vírgenes,
no esa
esquizofrenia atónica de la hojarasca. Hoy es un día sin sobornos,
—también sin
maniqueísmos, por supuesto—.
Pasó la
tormenta rasgando los ojales del pálpito, la cripta del ciprés;
ahora sólo
debo respirar,
entre
lámparas y rocío, hasta alcanzar el imaginario revelado.
Barataria,
09.V.2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario