VIA LLIURE

Imagen cogida del Fb de Pere Bessó

VIA LLIURE

Al pujol que fa l’horitzó amb els seus velams, el llampec
a l’altura de les meues temples, i els dits lluminosos damunt de l’espill.
(Hui no hi ha resquills als cantons de l’horitzó, ni semàfors foscos
en la llunyania, sinó via lliure per als pals solars.)
En aquesta llum de l’anell efervescent, els dos hemisferis del riure
i la subversió simultània del prisma.
En l’autoretrat del gratacels dels trens, el sucre juga a ser temporal
en el balcó polvorizat del pol•len.
Després que la plenamar trencà els traus del zodíac, l’alta marea
possibilita hui, esborrar les esdrúixoles dels peixos.
A través del vent, el cordatge de l’alé i el seu mosaic de reflexos.

“Via lliure” [‘Via libre’] traducció al català de PERE BESSÓ del poema d’ANDRÉ CRUCHAGA 

VÍA LIBRE

En la colina que hace el horizonte con sus velámenes, el relámpago
a la altura de mis sienes, y los dedos lumínicos sobre el espejo.
(Hoy no hay esquirlas en las esquinas del horizonte, ni semáforos oscuros
en la lejanía, sino vía libre para los mástiles solares.)
A esta luz de la sortija efervescente, los dos hemisferios de la risa
y la subversión simultánea del prisma.
En el autorretrato del rascacielos de los trenes, el azúcar juega a ser temporal
en el balcón pulverizado del polen.
Después que la pleamar rompió los ojales del zodíaco, la alta marea
posibilita hoy, borrar las esdrújulas de los peces.
A través del viento, el cordaje del aliento y su mosaico de reflejos.

Barataria, 26.V.2013