Imagen tomada de riojafoto.es
INÚTIL SILENCI
En absència de la veu, la càrcer
tancada de l’alé. El càntic
que fuig dels sentits, la paret
obrada del meu temps.
Mentre se’n va l’ànsia en el sospir, un gos lladruga les deshores,
allà enmig de còdols i arbustos.
Tot i que al capdavall el silenci esdevé inútil,
alguna cosa quedarà per bé que la pluja rente les andanes:
el No-res sempre ha estat el meu trofeu més preuat.
Baratària, 09.XII.2012
INÚTIL SILENCIO
En ausencia de la voz, la cárcel cerrada del aliento. El cántico
que huye de los sentidos, la pared cerrada de mi tiempo.
Mientras se va el ansia en el suspiro, un perro ladra las deshoras,
allá entre guijarros y arbustos.
Si bien después de todo el silencio resulta inútil,
algo quedará aunque la lluvia lave los andenes:
la Nada siempre ha sido mi trofeo más preciado.
Barataria, 09.XII.2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario