viernes, 23 de agosto de 2019

SEMPRE ESCRIC AQUESTA ALTRA MANERA

Imagen FB de Pere Bessó






SEMPRE ESCRIC AQUESTA ALTRA MANERA




Sempre escric aquesta altra manera de veure la vida: els records i l’espill que a estones només m’escolta i el temps soterrat de les meues petites tombes i els ossos de la rosa que habiten el meu paladar No sé si l’alegria és un sentiment vertader o fals: un ocell degota sang en els meues ulls mentre respire les libèl·lules dels meus interrogants El temps no comença en els matins sinó en un instant d’ombres sé que aquesta vegada és la finestra que ocupa el botxí.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SIEMPRE ESCRIBO ESA OTRA MANERA




Siempre escribo esa otra manera de ver la vida: los recuerdos y el espejo que a ratos solo me escucha y el tiempo enterrado de mis pequeñas tumbas y los huesos de la rosa que habitan mi paladar No sé si la alegría es un sentimiento verdadero o falso: un pájaro gotea sangre en mis ojos mientras respiro las libélulas de mis interrogantes El tiempo no comienza en las mañanas sino en un instante de sombras sé que esta vez es la ventana que ocupa el verdugo.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

L’ONATGE IL·LUMINA EL BATEC

Imagen FB de Pere Bessó






L’ONATGE IL·LUMINA EL BATEC




Al damunt del moll de la son l’onatge il·lumina els pressentiments un ocell de fred busca la finestra de l’aurora mentre l’infinit depreda el pit: per al dia emergeix el vent i mou els arrels en una resplendor de fugues i cega gola damunt meu el confí d’un quinqué blanc una dolça espurna de cerç en la paraula. (Segur que ací hi ha gavines que escolten l’inexplicable de la sang enmig de la remor de l’aigua bramen els peixos en les dues arpes del batec jove i baixen al melic amb els seus ulls d’espill moradenc) En la teua carn la ceguesa a fi de comptes de la meua mort tota aquella llum que aixopluga la meua boca.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




EL OLEAJE ILUMINA EL PÁLPITO




Sobre el muelle del sueño el oleaje ilumina los pálpitos un pájaro de frío busca la ventana de la aurora mientras el infinito depreda el pecho: para el día emerge el viento y mueve las raíces en un resplandor de fugas y ciega garganta sobre mí el confín de un quinqué blanco un dulce destello de cierzo en la palabra. (Seguro que ahí hay gaviotas que escuchan lo inexplicable de la sangre en medio del rumor del agua braman los peces en las dos arpas del latido joven y bajan al ombligo con sus ojos de cárdeno espejo) En tu carne la ceguera a fin de cuentas de mi muerte aquella luz toda que abriga mi boca.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

lunes, 12 de agosto de 2019

DAVANT LA DEMESIA DE LA FOSCOR

Imagen FB de Pere Bessó





DAVANT LA DEMESIA DE LA FOSCOR




Davant la demesia de la foscor als carrers semblaria que el temps fóra només la boca grisa dels rellotges: al llit malalt del país és perenne el confí dels cementiris i fossa comuna l’enderroc de tants funerals: sé per fortuna que cap paraula és suficient per a mitigar el crit dels morts un vaga en aquest riu de guix de tile amb l’acurullament d’embuts i finestres mancades de panys (només em conforta l’estat de proximitat dels teus braços i l’entrecuix del teu alé al meu pit.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ANTE LA DEMASÍA DE LA OSCURIDAD




Ante la demasía de la oscuridad en las calles pareciera que el tiempo es sólo la boca gris de los relojes: en la cama enferma del país es perenne el confín de los cementerios y fosa común el escombro de tantos funerales: sé por fortuna que ninguna palabra es suficiente para mitigar el grito de los muertos uno vaga en ese río de tiza de tile con la hartura de embudos y ventanas carentes de cerraduras (sólo me conforta el estado de cercanía de tus brazos y la entrepierna de tu aliento en mi pecho.)
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

domingo, 11 de agosto de 2019

FIRMAMENT DE LA NIT

Imagen FB de Pere Bessó





FIRMAMENT DE LA NIT




Y en cada palabra más allá de día
y noche, nacimiento
y muerte este testimonio de lo indecible.
Magnus William-Olsson




En el sarró de l’esperança avança el fum la fam i la set:
davall del cel un canelobre d’ocell té el seu propi forat
En un temps les finestres foren l’abast de la Providència
ara són una ganyota no diferent a la ruïna
com tal baixem a la terra en caiguda lliure tal un desastre
En la metamorfosi de la ferida udolen les equivocacions
Al costat de la boira que mossega les ales de les travessies perdudes
Tota la història se’ns va fent fèrri celler de granit:
el cuc de terra engoleix la nostra mísera matèria: és sense dubte
un exercici misteriós com navegar en secret
quan el temps ens colpeja embravit d’intensitat infinita.
.
Poema D’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




FIRMAMENTO DE LA NOCHE




Y en cada palabra más allá de día
y noche, nacimiento
y muerte este testimonio de lo indecible.
Magnus William-Olsson




En el morral de la esperanza avanza el humo el hambre y la sed:
debajo del cielo un candelabro de pájaro tiene su propio agujero
En un tiempo las ventanas fueron el alcance de la Providencia
ahora son una mueca no diferente a la ruina
como tal descendemos a la tierra en caída libre tal un desastre
En la metamorfosis de la herida aúllan las equivocaciones
junto a la niebla que muerde las alas de las travesías perdidas
Toda la historia se nos va haciendo férrea bodega de granito:
el gusano de tierra engulle nuestra mísera materia: es sin duda
un ejercicio misterioso como navegar en secreto
cuando el tiempo nos golpea embravecido de intensidad infinita.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga