SOM TOT AIXÒ

©Pintura de Annette Schmucker

SOM TOT AIXÒ

Somewhere on the other side of this wide night
and the distance between us, I am thinking of you.
Carol Ann Duffy

Entre l’horitzó i el teu cos, el peix cec del mar. En el caragol de foc de la carn, el ble del quinqué com una flama. Crema la humitat entre les dents; el fons blau dura en la memòria d’un bes, al riu de les illades que puja de nivell. Sóc com el somni desordenat en un litoral de braços, o un crit de sucre ofegat en la terra que empunyem, o només dos embalums que busquen alliberar-se dels seus lligams. O el ressò abans d’immolar-se al tòrax. Així, les paraules relliscoses i bestials, ens amarren, ens dibuixen, ens desvisten fins una gota de silenci irremeiable. Som tot això que la mudesa guarda al cofre d’un ocell.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SOMOS TODO ESO

Somewhere on the other side of this wide night
and the distance between us, I am thinking of you.
Carol Ann Duffy

Entre el horizonte y tu cuerpo, el pez ciego del mar. En el caracol de fuego de la carne, el pabilo del quinqué como una llama. Arde la humedad entre los dientes; el fondo azul dura en la memoria de un beso, en el río de los ijares que sube de nivel. Soy como el sueño desordenado en un litoral de brazos, o un grito de azúcar ahogado en la tierra que empuñamos, o sólo dos bultos que buscan liberarse de sus ataduras. O el eco antes de inmolarse en el tórax. Así, las palabras resbaladizas y bestiales, nos amarran, nos dibujan, nos desvisten hasta una gota de silencio irremediable. Somos todo eso que la mudez guarda en el cofre de un pájaro.

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

©Pintura de Annette Schmucker

ARA PRESENT

©Pintura de PIER TOFFOLETTI

ARA PRESENT

little distant sound of dry grass try again…
Alice Oswald

I en la clandestinitat de la por, la mateixa retòrica: les barricades de morts, davall d’espesses llambordes. Als carrers submergits de l’ebrietat apocalíptica, els ciris i l seua il·limitada toponímia d’aquest país en llàgrimes. Sempre estem condemnats a l’exili en terra pròpia, o a asumir el que la intuïció ens dicta. De quin evangeli agafem aquesta apilotada i submisa nuesa? Quina resplendor absorbim quan ens devora el ressò de l’ullal, o l’ombra famèlica de la foscor? (És clar, només vull dormir al teu pit i clausurar els espills cansats que porte als muscles. Els teus braços sostenen el meu llarg recorregut. Duc temps d’estar despert.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

AHORA PRESENTE

little distant sound of dry grass try again…
Alice Oswald

Y en la clandestinidad del miedo, la misma retórica: las barricadas de muertos, debajo de espesos adoquines. En las calles sumergidas de la ebriedad apocalíptica, los cirios y su ilimitada toponimia de país en lágrimas. Siempre estamos condenados al exilio en tierra propia, o a asumir lo que la intuición nos dicta. ¿De qué evangelio asimos esta agolpada y sumisa desnudez? ¿Qué resplandor absorbemos cuando nos devora el eco del colmillo, o la sombra famélica de la oscuridad? (Claro, sólo quiero dormir sobre tu pecho y clausurar los espejos cansados que llevo sobre los hombros. Tus brazos sostienen mi largo recorrido. Llevo tiempos de estar despierto.)

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

©Pintura de PIER TOFFOLETTI

TOT ÉS BUIT

Imagen FB de Pere Bessó

TOT ÉS BUIT

Through the dark heavens, and the dew
Falls on my eyes and sense thrills through.
Edith Sitwell

El pit del mar pren els seus propis neguits. I desemboca allà, en el buit de la boca, o en ull condemnat a morir cada dia. Però en l’interior eixut dels batecs, les veritats despreses del no-res, aquells dics dels braços com la pedra en flames de l’infinit. A estones es dessagnen els límits de les finestres, l’ombra buida del món, el mal que en tocar-lo vessa la seua matèria. Ja no queda ningú, llevat del talús o el precipici, ací de les indecisions: tot ho desment la llum de les engrunes, l’aspre alé de la deshora. Fuig de nomenar cada colp de febre que premeix el fons cec de l’ànima.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

TODO ES VACÍO

Through the dark heavens, and the dew
Falls on my eyes and sense thrills through.
Edith Sitwell

El pecho del mar prende sus propios desasosiegos. Y desemboca allá, en el vacío de la boca, o en ojo condenado a morir cada día. Mas en el interior enjuto de los pálpitos, las verdades desprendidas de la nada, aquellos diques de los brazos como la piedra en llamas del infinito. A ratos se desangran los límites de las ventanas, la sombra hueca del mundo, el mal que al tocarlo derrama su materia. Ya nadie queda, salvo el talud o el despeñadero, aquí de las indecisiones: todo lo desmiente la luz de las migajas, el rudo aliento de la deshora. Huyo de nombrar cada golpe de fiebre que aprieta el fondo ciego del alma.

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

TEMPS D’EVIDÈNCIES

©Pintura de Richard Diebenkorn

TEMPS D’EVIDÈNCIES

Giren les aspes del temps com ulls sentenciats. Què ens revela cada capbusseig d’ombres? Contra mi, el caos i la seua extensa adolescència destructora? Transite damunt de cada pedra i és circular la línia de la nuesa i és rara la mansuetud del riure i és conscient la boca del dolor. Tot s’esdevé una moneda gastada i inexpressiva. La il·lusió resulta una mena de fortuna i veritat enfront de la domesticitat. Davant del nus cec de l’angoixa, només exorcitze els buits i aquella retòrica de les absències. (Demà, amb seguretat, hauré de beatificar l’esbarzer i conviure amb matinades de rovell.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

TIEMPO DE EVIDENCIAS

Giran las aspas del tiempo como ojos sentenciados. ¿Qué nos revela cada zambullido de sombras? Contra mí, el caos y su extensa adolescencia destructora? Transito sobre cada piedra y es circular la línea de la desnudez y es rara la mansedumbre de la risa y es consciente la boca del dolor. Todo resulta una moneda gastada e inexpresiva. La ilusión resulta una suerte de fortuna y verdad frente a la domesticidad. Ante el nudo ciego de la angustia, sólo exorcizo los vacíos y aquella retórica de las ausencias. (Mañana, de seguro, habré de beatificar la zarza y convivir con madrugadas de herrumbre.)

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

©Pintura de Richard Diebenkorn