SIMPLICITAT
Sempre els ocells amb l’audàcia de la simplicitat:
sobre el tràngol
intuïtiu de la fulla inventen un instant de finestres.
Mentre aclareix en el quadern, m’encamine cap al niu
que germina
en la tinta; torne l’aire al fullatge com un iniciat
en la vigília.
(L’ emoció més
gran és al capdavall tocar amb les mans
el silenci, o el
so fos de les teues aigües, inevitable en les cornises),
la resta li la deixe a la defensa del fullatge.
Ja he cremat el crepuscle amb el meu propi alè.
Sí, ja he besat, agenollat, l’alta molsa del cel
arremolinat.
San Francisco, CA, 2013
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE
BESSÓ
SIMPLICIDAD
Siempre los pájaros con la audacia de la simplicidad:
sobre el trance
intuitivo de la hoja, inventan un instante de
ventanas.
Mientras aclara en el cuaderno, me encamino hacia el
nido que germina
en la tinta; devuelvo el aire al follaje como un
iniciado en la vigilia.
(La emoción más
grande es a fin de cuentas tocar con las manos
el silencio, o el
sonido derretido de tus aguas, inevitable en las cornisas),
lo demás se lo dejo a la defensa del follaje.
Ya he quemado el crepúsculo con mi propio aliento.
Sí, ya he besado, de rodillas, el alto musgo del cielo
arremolinado.
San Francisco, CA, 2013
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
