POLS DEL FOC │ PULSO DEL FUEGO

Imagen FB de Pere Bessó

POLS DEL FOC

 

 

Més enllà de la deu de riu ocult, ès el llibre dels teus ulls, aquestes ninetes de melodia que dicta el vent, la llum intensa que respira la brasa inacabada de l’ombra. Enllà dels boscos, hi ha la dolçor que arrossega una lluna primerenca al firmament. De vegades és miserable el fred a l’estany del meu pit. Després d’un sospir, calle els meus límits orbs que no abasten l’alba. El foc es revifa entre noms i illes, entre la carn i l’ànima. Tremolen els llampecs i el seu ocell ample de boca llunyana.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

PULSO DEL FUEGO

 

 

Más allá del manantial de río oculto, está el libro de tus ojos, esas pupilas de melodía que dicta el viento, la luz intensa que respira la brasa inacaba de la sombra. Más allá de los bosques, existe la dulzura que arrastra una luna temprana sobre el firmamento. A veces es miserable el frío en el estanque de mi pecho. Tras un suspiro, callo mis ciegos límites que no alcanzan el alba. El fuego se aviva entre nombres e islas, entre la carne y el alma. Tiemblan los relámpagos y su extenso pájaro de boca lejana.

.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga

 

DIÀSPORA DURADORA │ DIÀSPORA DURADORA

Imagen FB de Pere Bessó

DIÀSPORA DURADORA

 

 

Anclamos toda el ansia —he de quererte
hasta en el miedo brusco de un naufragio.
Odalys Leyva Rosabal

 

 

El món es romp als nostres braços, mentre reclinem les nostres vèrtebres en el buit. Tot es va prolongant en les cireres de la nit, als fanals cansats de la fugida, en aquest niu de regions fosques. No sé si haurà silenci quan perviu la queixa: supose que sempre serà diàspora duradora la pregària d’espines de la set i el comptagotes de l’esperança en un portarretrat.

.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

DIÁSPORA DURADERA

 

 

Anclamos toda el ansia —he de quererte
hasta en el miedo brusco de un naufragio.
Odalys Leyva Rosabal

 

 

El mundo se rompe en nuestros brazos mientras reclinamos nuestras vértebras en el vacío. Todo se va prolongando en los cerezos de la noche, en los faroles cansados de la huida, en ese nido de regiones oscuras. No sé si haya silencio cuando pervive la queja: supongo que siempre será diáspora duradera la plegaria de espinas de la sed y el cuentagotas de la esperanza en un portarretrato.

.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga

 

RESIGNACIÓ │ RESIGNACIÓN

Imagen FB de Pere Bessó

RESIGNACIÓ

 

 

Avui, damunt del llibre de pedra dels cementiris, soterrí el mort que porte dins: als meus muscles pesa el temps marcit i el sol estufat de la meua infància i els renous que anava trobant pel camí. Soterrí l’ebrietat de les distàncies per a només cremar-me de genolls davant del camí. (Brunzegen els teus porus als meus ulls i totes aquelles agulles de cap de les paraules que mossegaren els talons. Jo sempre visc en un país fosc: ací cada dia és de nit i dins d’ella la mort que ens desitja sense que puguem vèncer-la.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

RESIGNACIÓN

 

 

Hoy, sobre el libro de piedra de los cementerios, enterré al muerto que llevo dentro: en mis hombros pesa el tiempo marchito y el sol ahuecado de mi infancia y los retoños que fui encontrando en el camino. Enterré la ebriedad de las distancias para solo quemarme de rodillas frente al camino. (Zumban tus poros en mis ojos y todos aquellos alfileres de palabras que mordieron los talones. Yo siempre vivo en un país oscuro: aquí cada día es de noche y en ella, la muerte que nos desea sin que podamos vencerla.)

.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga

 

SENTIT DE L’ESPERANÇA │ SENTIDO DE LA ESPERANZA

Pintura de Alexander Zavarin

SENTIT DE L’ESPERANÇA

 

 

kıyınızdan güz geçti görmediniz
kuytunuzdan sabah
yüzünüzün bir yanı geceydi
öpülmemiş bahçe bir yanı
eski kitaplar arasında kurumuş
hüzün kokuyor şimdi
bütün güllerin ağzı
Dilek Özkan

 

 

Tot ens sap a un llibre de fullaraca en el jardí de sang dels somnis: la fulla seca de nostàlgia esquinça l’eco de les ombres presents. Davant del torrent del crit insomne, aquest ebri somni de purificar les meues ales al teu capoll de firmament consagrat. Potser, en algun carrer, em trobaré amb la rosa càlida d’un cel intacte, o amb la clau de la teua empremta indeleble, o amb els teus braços a la vora del mar recollint caragoles, o al mercat on s’obri un ocell de soledats.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

SENTIDO DE LA ESPERANZA

 

 

kıyınızdan güz geçti görmediniz
kuytunuzdan sabah
yüzünüzün bir yanı geceydi
öpülmemiş bahçe bir yanı
eski kitaplar arasında kurumuş
hüzün kokuyor şimdi
bütün güllerin ağzı
Dilek Özkan

 

 

Todo nos sabe a un libro de hojarasca en el jardín de sangre de los sueños: la hoja seca de nostalgia rasga el eco de las sombras presentes. Ante el torrente del grito insomne, este ebrio sueño de purificar mis alas en tu capullo de consagrado firmamento. Tal vez, en alguna calle, me encuentre con la rosa cálida de un cielo intacto, o con la llave de tu huella indeleble, o con tus brazos a la orilla del mar recogiendo caracolas, o en el mercado donde se abre un pájaro de soledades.

.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga

©Pintura de Alexander Zavarin