martes, 29 de enero de 2019

COS IMPÀVID

Imagen FB de Pere Bessó





COS IMPÀVID




Restes ancorada davant dels fluids ignis del desglaç. Potser perquè aquesta captivitat és l’altra versió de l’Au Fènix, l’apetit que es fa etern en el melic, o la llum que canta inefable en la foguera. —En l’eclipsi del port maduren les guspires, magnànim enderroc de tot el vivent. (Finalment, em quede només amb la teua hermètica agonia, i vetle la nuesa de set de la ferida.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CUERPO IMPÁVIDO




Te quedas anclada frente a los fluidos ígneos del deshielo. Acaso porque este cautiverio es la otra versión del Ave Fénix, el apetito que se hace eterno en el ombligo, o la luz que canta inefable en la hoguera. —En el eclipse del puerto maduran las centellas, magnánimo escombro de todo lo viviente. (Al final, me quedo solamente, con tu hermética agonía, y velo la desnudez de sed de la herida.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

BRASA DEL SUPLICI

Imagen FB de Pere Bessó





BRASA DEL SUPLICI




En el camí ens cremem baldats d’esperes. Convulsionen en l’alé els resquills del suplici i aquests colps intangibles que propicia el dubte: fet nus el camí, ens tornem, per desgràcia, éssers anònims soterrant els insomnis perennes del cos. (En algun temps, el desvetlament deixarà de ser colp per a ser només fosforescència, o ala que isca de l’inhòspit.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




BRASA DEL SUPLICIO




En el camino nos quemamos tullidos de esperas. Convulsionan en el aliento las esquirlas del suplicio y esos golpes intangibles que propicia la duda: hecho nudo el camino, nos tornamos, por desgracia, en seres anónimos soterrando los insomnios perennes del cuerpo. (En algún tiempo, el desvelo dejará de ser golpe para ser sólo fosforescencia, o ala que salga de lo inhóspito.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

lunes, 28 de enero de 2019

PENÚLTIMA OMBRA

Imagen FB de Pere Bessó





PENÚLTIMA OMBRA




Ressuscitada l’alba en la penúltima ombra dels ossos, el caràcter del foc es torna circular, com una moneda a la mida de les altes esferes. (Així succeeix el remot mentre dorm. A les parets resplendeix de sobte el grafit de l’hivern i el mut degoteig dels porus.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PENÚLTIMA SOMBRA




Resucitada el alba en la penúltima sombra de los huesos, el carácter del fuego se torna circular, como una moneda a la medida de las altas esferas. (Así sucede lo remoto mientras duermo. En las paredes resplandece de golpe el grafiti del invierno y el mudo goteo de los poros.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

DESTÍ DESVISCUT

Imagen FB de Pere Bessó





DESTÍ DESVISCUT




Tot és un joc de teranyines umbilicals: en l’aviament de les randes, la música que acaba sent pluja. Tot el corc, allà, discorre com els sediments d’un destí desviscut. A fora, el sord perfum dels somnambulismes, xiula com el vell caliu del derruït. (A la pell, el quadern de sal i el seu misteri de paràbola.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DESTINO DESVIVIDO




Todo es un juego de telarañas umbilicales: en el avío de los encajes, la música que acaba siendo lluvia. Toda la carcoma, allí, discurre como los sedimentos de un destino desvivido. Afuera, el sordo perfume de los sonambulismos, silba como el viejo rescoldo de lo derruido. (En la piel, el cuaderno de sal y su misterio de parábola.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga