LLENGUATGE
Als graus tòrrids de la nit colpeja
les golfes la mosca
impertinent del malefici del temps. (Esguiten els rails del so.)
Després d’escoltar la negació dels
cantons, l’olfacte és l’únic
camí que entreveu els sediments.
Ja és molta la ficció i la teoria,
m’estime més el llibre de l’excusat
amb les seues frases contundents:
potser en el missatge de les postals
s’han de dibuixar ocells i peixos i
cérvols i genets.
En l’esplendor de la meua destrucció
fan falta urinaris i rajoles
on retrunyen les ombres:
en la meua maldestra boca només han
romàs
ossos,
amargor
i un putim-putam
de fulles,
colps d’ala
i efluvis.
Barataria, 2014
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
LENGUAJE
En los grados tórridos de la noche,
golpea el desván, la mosca
impertinente del maleficio del
tiempo. (Salpican los rieles del sonido.)
Después de escuchar la negación de
las esquinas, el olfato es el único
camino que atisba los sedimentos.
Ya es mucha la ficción y la teoría,
prefiero el libro del retrete
con sus frases contundentes: quizá en
el mensaje de las postales
deben dibujarse pájaros y peces y
ciervos y jinetes.
En el esplendor de mi destrucción
hacen falta urinarios y baldosas
donde retumben las sombras:
en mi torpe boca solo han quedado
huesos,
amargor
y un puterío,
de hojas,
aletazos
y efluvios.
Barataria, 2014
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario