ARBRE
Cada arbre, des de l’horitzó, és el
portaveu del vent,
invent de l’ombra.
No hi ha cap altra filosofia: l’ull
escriu en l’escorça tots els seus atributs,
i reviu el riu de set de la
trementina.
No hi ha cap altre esbós que pervisca
en el mapa de la tinta, alta veu
en la llanterna de les arrels. (Des del començ de l’alba,
acomoda el cerç a l’aleteig, i desprèn l’aforisme
de les brases.)
Si algú ho dubta, respira en el
quadern amb l’escalfred propi de l’alfabet.
Si algú el mira, és als trens i en
acabant a la cendra de la paraula.
Si algú cruix, és l’alfabet en el
paraigües de la pàgina.
Vós, amb les teus sobtades raneres
dessota del llençol…
Barataria, 2014
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
ÁRBOL
Cada árbol, desde el horizonte, es el
vocero del viento,
invento de la sombra.
No existe otra filosofía: el ojo
escribe en la corteza todos sus atributos,
y revive el río de sed de la
trementina.
No hay otro boceto que perviva en el
mapa de la tinta, alta voz
en la linterna de las raíces. (Desde el comienzo del alba,
acomoda el cierzo al aleteo, y desprende el
aforismo de los rescoldos.)
Si alguien lo duda, respira en el
cuaderno con el escalofrío propio
[del alfabeto.
Si alguien lo mira, está en los trenes
y después en la ceniza de la palabra.
Si alguien cruje, es el alfabeto en
el paraguas de la página.
Vos, con tus estertores súbitos
debajo de la sábana…
Barataria, 2014
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario