OMBRA DE L’AIGUA │ SOMBRA DEL AGUA

Imagen FB de Pere Bessó

OMBRA DE L’AIGUA

Davall de les paraules, l’ombra de l’aigua i els maleficis  d’un pètal caigut, el joc escanyat d’algun sanglot. Davant de la culpa ballen els espectres abans d’hora, sense res més que les culpes d’un torb llardós. Davant del tabalot líquid de tot el somiat, una engruna dels teus porus de fang, em curulla els costats, o el cadàver del badall. Sempre és canviant la soledat sola d’una matinada indefinida, d’una llum remota de penes, d’una danda d’agulles sostinguda en l’alè, a punt de ferir la nuesa absent i fer enrojolar, repetidament, la làmina de l’espill de l’abisme. Em pecaça un ganivet hostil d’espills massa irremeiable per aquest ara que tan sols és faula sense cap quinta essència.

.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SOMBRA DEL AGUA

Debajo de las palabras, la sombra del agua y los maleficios de un pétalo caído, el juego ahogado de algún sollozo. Ante la culpa bailan los espectros prematuramente, sin nada más que las culpas de una ventisca mugrienta. Ante el alboroto líquido de todo lo soñado, una pisca de tus poros de barro, me colma los costados, o el cadáver del bostezo. Siempre es cambiante la soledad sola de una madrugada indefinida, de una luz remota de penas, de una danza de agujas sostenida en el aliento, a punto de herir la desnudez ausente y hacer sonrojar, repetidamente, la lámina del espejo del abismo. Me persigue un cuchillo hostil de espejos demasiado irremediable para este ahora que solo es fábula sin ninguna quintaesencia.

.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga