lunes, 13 de abril de 2020

RULETA DEL TIEMPO

Imafen FB de Pere Bessó






RULETA DEL TEMPS




Reste en silenci mentre aguaita la ruleta del temps: cada dia és una barreja d’entrades i eixides, una gota de mel amb cebes adobades, un espavent de vellositats ofegades. Potser, també, un llibre tremolós que hom desempolsega, o una porta tirada als fantasmes de l’infinit. Davant de la despulla ningú no pot explicar-se cap misteri, ni aquells sedants d’absurd en una habitació sense finestres. A ver dir, una llàgrima renta els meus desassossecs sense que els teus pits em perguen en l’envoltant, ni els panteixos deixen el seu matossar d’aire.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




RULETA DEL TIEMPO




Me quedo en silencio mientras acecha la ruleta del tiempo: cada día es una mezcla de entradas y salidas, una gota de miel con cebollas curtidas, un asombro de vellosidades ahogadas. Quizás, también, un libro tembloroso que uno desempolva, o una puerta disparada a los fantasmas del infinito. Ante el despojo nadie puede explicarse ningún misterio, ni aquellos sedantes de absurdo en una habitación sin ventanas. A decir verdad, una lágrima lava mis desasosiegos sin que tus pechos me pierdan en lo envolvente, ni los jadeos dejen su matorral de aire.

Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

No hay comentarios: