SET DISSOLTA

Imagen FB de Pere Bessó

SET DISSOLTA

Porte en la meua intel·ligència aquesta nostàlgia de vells naufragis que a estones trenquen les venes: el cos i els seus desigs esguitats de cendra, la set dissolta o en trossets d’enderrocs. Dolen en el cos totes les nits tetelques en un país d’ombres. I resistesc a la destrucció i als cadàvers que bronzegen el meu alè. En algun lloc, el sexe aguaita el suïcidi de les circumstàncies, o aquell paradís que només entreveiem en la joia de dos cossos incendiats. Si alguna cosa ens queda al final del viatge, és aquesta caixeta de fusta desinflada per a guardar les llunyanies: el fèretre és l’absurd de les nostres ombres.

.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SED DISUELTA

Llevo en mi inteligencia esa nostalgia de viejos naufragios que a ratos rompen las venas: el cuerpo y sus deseos salpicados de ceniza, la sed disuelta o en trocitos de escombros. Duelen en el cuerpo todas las noches tetelques en un país de sombras. Y resisto a la destrucción y a los cadáveres que broncean mi aliento. En algún sitio, el sexo aguarda el suicidio de las circunstancias, o aquel paraíso que solo atisbamos en el alborozo de dos cuerpos incendiados. Si algo nos queda al final del viaje, es esa cajita de madera desinflada para guardar las lejanías: el féretro es el absurdo de nuestras sombras.

.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.

©André Cruchaga