EXPERIÈNCIA MORTUÒRIA

Imagen FB de Pere Bessó

EXPERIÈNCIA MORTUÒRIA

Mentre es fa riu la meua sang, gemeguen les venes en el seu balafiament.
Després brillen les voreres mossegades pel cos breu
d’aquesta experiència boirinosa de l’altre vol.
Després, només camine entre llengües amputades i anònim furor.
Ningú no pot resistir-se als ganivets de foc d’aquest món,
ni al plany que ens prem en el seu ventre extens.
En els somnis seccionats, un bisturí de llarga deïtat marxa
amb entusiasme sobre el coll.
Dels cantons pengen claus i peixos cecs consagrats
a aquest ritu de sagnar l’horror de la ciutat o l’horitzó.
Mentre es discuteix l’oblit, una rosa damunt de l’esquena, ens amera
d’infinitut fúnebre la darrera cambra de la vigília.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EXPERIENCIA MORTUORIA

Mientras se hace río mi sangre gimen las venas en su derroche.
Después brillan las aceras mordidas por el cuerpo breve
de esta experiencia neblinosa del otro vuelo.
Después, solo camino entre lenguas amputadas y anónima saña.
Nadie puede resistirse a los cuchillos de fuego de este mundo,
ni al sollozo que nos aprieta en su extenso vientre.
En los sueños seccionados, un bisturí de larga deidad marcha
con entusiasmo sobre el cuello.
De las esquinas cuelgan clavos y peces ciegos consagrados
a este rito de sangrar el horror de la ciudad o el horizonte.
Mientras se discute el olvido, una rosa a cuestas, nos empapa
de infinitud fúnebre, la habitación última de la vigilia.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.

©André Cruchaga